ENCONTROS IMAGINARIS: ÀNGEL GUIMERÀ, MARGARIDA XIRGU I FREDERIC SOLER
(al Born Centre Cultural)
Diumenge passat es va fer
l'últim dels Encontros Imaginaris al Born Centre Cultural. Va ser una mica
diferent dels anteriors: no estava escrit com els precedents per Hélder Costa, l'escriptor, dramaturg i agitador cultural portuguès, va incloure
un miniconcert i va començar una hora més tard del habitual.
El coordinador dels Encontros, Joaquim Armengol, va voler fer un canvi com acomiadament i li va
encarregar el text a Josep M. Benet i Jornet que en va fer la tria dels
personatges, i Així com Hélder Costa sempre agrupava tres protagonistes ben
dispars que mai s'havien conegut, Benet i Jornet va preferir agrupar tres
persones ben properes: Frederic Soler "Pitarra", Àngel Guimerà i
Margarida Xirgu. Penso que aquest va ser un error, doncs els diàlegs de Costa
creixien molt amb el desconeixement entre els participants que interactuaven, i
aquí les converses van ser més com un repàs històric, una mena de relats tipus
"batalletes" on cadascú anava inflant el seu ego, i la gent de teatre
sempre n'han tingut molt.
Tot i així hi va haver
moments divertits, especialment els de Serafí Pitarra, com quan van recitar un
tros del Rei Jaume "El Conquistador":
Com
us deia, Fontanelles,
lo
rei està molt fotut;
lo
qui guia ens ha sigut
és
ja un manso sense esquelles,
Ja
no podrà dur mai més
lo
casco ni la cuirassa;
la
sort, amb aixó que ens passa,
ens
ha fotut un revés.
I
vós que ho haveu sentit,
sabeu
quin mal és aquet?
Si
em guardéssiu el secret...
Us
ho juro !
Està
podrit !
Qué
dieu !
Home!
De veres!
Però, com pot haver estat?
Lo
rei moro li ha donat
unes
purgacions culeres...
Excepte el personatge de Frederic
Soler, a càrrec d'Oriol Genís, els altres dos estaven transvestits, doncs de
Guimarà en va fer la Mercè Arànega i de Margarida Xirgu el Xavier Albertí. Com sempre,
les converses les anava orientant la Sílvia Ferrando, que ho fa rebé.
Com a cosa especial per ser l'últim
dia va haver-hi un petit concert a càrrec d'artistes que ja havien passat pels
Encontros: Pep Tossar i Xavier Pujolràs cantant i tocant la guitarra, Antònia
Jaume i Carme Sansa cantant acompanyades al piano per David Anguera. Sansa va
escollir dos temes difícils, teatrals, un de Weil i l'altra de Sondheim i
realment els va brodar, doncs és un tipus de música que no es pot només cantar,
s'ha d'interpretar, i a fe que ho va fer.
La Sala Moragues plena i els
aplaudiments van ser generosos. Ostres, és que per cinc € ens ofereixen un
grapat de cultura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada