LOSERS
(a La Villarroel)
Loser en anglès vol
dir perdedor, sigui un equip de futbol com el Barça aquest any, sigui una
persona; al llarg de la vida tots hem conegut guanyadors i perdedors —potser més
d'aquests últims—. Doncs bé, l'obra que he vist avui a La Villarroel va d'això,
de perdedors, però tampoc exagerats, són uns perdedors normalets, d'aquest que
n'hi entren catorze per dotzena.
Marta Buchaca és l'autora de
la peça, una dona amb ofici que sap perfectament com s'ha de construir una obra
perquè funcioni. Sap perfilar els personatges, crear un món al seu voltant,
adornar-los amb els tics i manies que els han de caracteritzar i aprofitar-se
dels tòpics del moment, siguin els telèfons mòbils d'última generació o les
mares dominadores que envaeixen la vida dels fills. El domini d'aquests
elements de vegades juga en positiu i de vegades no tant.
L'autora és la mateixa que
va escriure Litus, una peça que crec fonamental en el teatre català
contemporani —temps heroics de la FlyHard— i també va col·laborar en la creació
de L'Any Que Vé Serà Millor, una peça esbojarrada escrita a vuit mans que va
ser un gran èxit a la Villarroel a finals del 2011. Doncs aquesta vegada penso
que s'ha passat de frenada, ja que ha fet una obra que, si no ho és, sembla escrita
per a lluïment de la histriònica Alba Florejachs amb l'ajut com a secundari de
Jordi Díaz. No diré que m'ho hagi passat malament, però hi ha hagut massa
moments que m'ha semblat que tot estava muntat de cara a la galeria.
L'escenografia de Sebastià
Brossa bona, amb la sala a dues bandes i la il·luminació de David Bofarull
correcte. El desenllaç una mica massa al estil de Hollywood en que el productor
obliga a un final feliç per vendre millor l'obra. Ho resumiré dient que n'esperava més,
però si us explico les vegades que he esperat més de mi mateix...
La Villarroel superant la mitja
entrada amb un públic que s'ho ha passat bé si tenim en conte les riallades que
ha deixat anar. I ara una bona notícia: aquella noia tan maca que atén el bar
m'ha dit que a partir de la setmana entrant ja tindran vi. Feia un any que
estàvem de ramadà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada