Ocho veces te dejo

OCHO VECES TE DEJO

(a la Seca Espai Brossa)

Avui a La Seca hem assistit a la prèvia de Ocho Veces Te Dejo, una comèdia romàntica (?) que ens explica la història d'una parella jove al llarg de la seva relació que ha durat sis anys... i vuit trencaments. La Laura és una noia sensible que vol una parella estable perquè creu en l'amor i la vida familiar. L'Steven és un xicot immadur que —tot i estar enamorat de la Laura— te una pila de problemes com claustrofòbia, però especialment atacs de pànic i ofegament quan sent a parlar de compromís.

Aquesta dramatúrgia de Elvira Gómez va néixer com a peça curta de teatre de cabaret, però de mica en mica i amb la intervenció de Gabriel Beck en la direcció, va créixer fins a convertir-se en el que és avui, una comèdia divertidíssima d'una hora de durada. L'obra s'ha d'enquadrar en el naturalisme argentí, un estil mol arrelat en aquell país i que podríem definir com a retrat del que passa en moltes llars amb tota naturalitat, i nosaltres, els espectadors, ho veiem com si els espiéssim per la finestra o el forat del pany.

Naturalment se'ns fa molt creïble perquè va acompanyat d'un castellà amb accent argentí o potser de Buenos Aires, plagat d'expressions possiblement desconegudes per nosaltres, però de gran poder descriptiu. En un moment determinat el noi amenaça a la noia dient-li que se suicidarà, i no li diu que aquest fet li arruinarà la vida, l'amenaça amb te voy a cagar la vida.

L'obra està posada en escena d'una manera molt senzilla, passa a la saleta de casa o en un bar, però la troballa és que hi ha un tercer actor que fa de narrador i cinquanta coses més. Atura el relat, ens situa en cada moment i dinamitza d'alguna manera tota la marxa de la trama interactuant amb el públic, i com que el temps de l'obra no és lineal, va endavant i enrere, la perícia d'aquest narrador ens va situant en el moment just.

Una boníssima direcció de Gabriel Beck fa brillar els actors, Majo Cordonet com la noia enamorada, Damián Costa com el noi immadur i Lautaro Correa com a narrador, tots excel·lents. Honors apart per a Damián Costa que ha hagut de substituir a Beck i a disposat d'una setmana escassa per fer-se amb el paper, i a fe que se n'ha sortit amb nota alta.

Aquesta comèdia es va estrenar el juliol de l'any passat al Porta 4 i ara l'han recuperat a La Seca. No us la perdeu; no sempre es troben obres per passar-s'ho bé sense baixar ni un punt la qualitat, a més veure teatre argentí de tan en tant és molt saludable, però pareu atenció a la cartellera de La Seca perquè hi ha alguns dies que no hi haurà funció.

Els assistents hem premiat als actors amb una bona tanda d'aplaudiments i al acabar ens hem quedat una estona per parlar amb ells. Una nit molt agradable!