NIT DE MUSICALS
(al Teatre Grec)
Declaració de principis: a
mi els musicals com a gènere m'agraden; alguns m'han agradat molt i altres poc
però, repeteixo, com a gènere em plauen. També penso que els musicals són
"teatre", on s'explica una història mitjançant la representació i els
diàlegs —alguns d'ells cantats—, l'escenografia i el vestuari. Quan el musical
es presenta en format concert ja no m'agrada tan, com no m'agraden les òperes
de la mateixa manera o el teatre parlat en format lectura. A mi m'agrada que hi
sigui tot i si l'obra és d'espases, amb esgrima.
L'espectacle que hem vist
avui al Teatre Grec ha estat un homenatge als musicals composats per Albert
Guinovart, que són uns quants, una nit en que la gran part del públic s'ho ha
passat molt bé. A molta gent li agrada que li recordin melodies d'espectacles
que ha vist. Jo hi he trobat el defecte més amunt esmentat. Una cosa és sentir
un oratori com La Passió segons Mateu, i
l'altra convertir en oratori una òpera o un musical. per molt que els cantants
s'esforcin en representar.
El concert s'ha fet sense
escatimar mitjans; més de vint-i-cinc cantants, sis ballarins i una orquestra
amb innombrables intèrprets... però no era una orquestra, era una banda, la
Banda Municipal de Barcelona. Una orquestra està composada de quatre seccions:
corda, fusta, metall i percussió i en una banda només hi ha vent i percussió;
el so de l'una i l'altra és molt diferent. La Banda Municipal de Barcelona peta
bé, i tot i el reforç d'una arpa i un contrabaix —junt amb el piano del
solista— sona com una banda i penso que això ha tret brillantor a les
composicions de Guinovart. Les bandes estan pensades per interpretar música de
banda.
Tot i així, penso que els cantants en general ho han fet força bé. El teatre Grec pràcticament
ple d'un públic entregat que ha disfrutat de les dues hores llargues de
concert. Hem pogut sentir temes del musical Crim i Càstig, amb llibret de Sergi
Belbel, que encara no s'ha estrenat. Una primícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada