EL REI GASPAR
(Prèvia a Fira Tàrrega)
Avui m'han convidat a la
prèvia d'una obra que s'estrenarà a Fira Tàrrega el proper setembre, a càrrec
de la companyia foradelugar. Es
tracta d'una peça sense diàleg i sense "comoditats"; m'explico.
Comença en ple carrer, on
una guia armada d'una màquina de fotografiar ens diu —la única que parla en
tota l'obra, i ho fa en castellà (?)— que el que la fascina és endevinar que els
passa o qui són els personatges que retrata sense el seu permís, i finalment
anem a topar amb un home vestit de rei —de rei de nit del cinc de gener— que
reparteix publicitat. D'això jo me n'he assabentat al acabar quan m'han
repartit un programa, doncs al carrer hi havia molt de xivarri i els "espectadors"
estàvem molt lluny, a l'altra cantó del passeig amb cotxes circulant. A
continuació hem entrat en un bar en que la mestressa li ha ofert una copa de vi
al rei, i després hem anat caminant cap a una casa, on ens han acomodat (?) en
una sala sense seients com a concepte teatral, però hi havien una mena de màrfegues
sense respatller que al asseure't t'hi enfonsaves. Sense comoditats. Allí,
sense paraules, hem pogut imaginar que l'home era un immigrant —escoltava una
emissora de ràdio que parlaven una llengua estranya— que tenia records
d'infantesa —gràcies a unes projeccions— o que tenia malsons quan intentava
dormir —gràcies a la mateixa tècnica—.
A mi —que ja fa uns quants
anys que passo dels setanta, i últimament tinc l'esquena feta caldo— això em
fot. Si hi afegim que sóc de teatre de text, doncs més. No diré que l'obra
sigui dolenta, però a mi no m'entra, tot i que valoro l'esforç i les ganes de
ser trencador, i que si no existissin persones com aquestes que aposten per la
innovació, encara estaríem veient només teatre fet exclusivament per homes, amb
màscares i coturns i un cor que ens aniria assabentant del que passa.
Així és com ho he vist.
També vull afegir que és un espectacle adequat per la Fira Tàrrega i teatres
alternatius. Als que coneixem Barcelona sabem a quins locals poden anar i quins
han d'evitar, i no cal dir noms.
Bona tarda Josep Maria. Primer de tot, moltes gràcies per l'esforç de venir a l'assaig obert que vam fer a Tàrrega. Realment vam convidar a algú del teatre de l'Aurora, on estem negociant unes possibles funcions, perquè com a espectador d'aquesta sala des de fa molts anys crec que aquesta proposta, si bé arriscada, pot encaixar a la perfecció. Igualment intentarem convidar a algú més del Teatre de l'Aurora, d'aquests joves que els agrada el teatre sense text i "innovador", perquè tinc realment ganes que el meu espectacle el pugui veure el públic igualadí.
ResponEliminaNo puc dir que lamenti que no t'hagis sentit còmode. De fet és la nostra intenció que el públic, espectador, o voyeur (com us tractem nosaltres a l'espectacle) se senti incòmode, igual que el personatge. Que visqui el que visqui ell, i que durant els 25 minuts que dura la part del pis, no estigui "acomodat", sinó que estigui assegut com pugui en les mateixes condicions que ha d'estar el protagonista.
El fet de posar-vos a l'altra banda de la carretera, durant les primeres escenes, també és intencionat. I de fet la meva companya ja ho explica: seguirem un personatge de lluny, i després ens hi aproparem, tant que fins i tot entrarem no només a casa seva, sinó dins el seu cap. En definitiva, despertar el nostre esperit de voyeur, allò que tantes vegades voldríem fer però no ens atrevim, nosaltres us ho permetem.
Potser no ho has entès perquè la meva companya parlava castellà (veig que t'ha sorprès, perquè ho recalques amb un interrogant). Sí, ella és mexicana i fa un any que és aquí. Hem creat la companyia plegats, i és aquesta fantàstica mescla cultural que ens permet fer espectacles com el que has tingut l'oportunitat de sofrir. De fet, a FiraTàrrega no només parlarà en castellà, sinó també en, anglès i francès (i sí, també en català). No et pensis que no som previsors, sabem que a Catalunya hi ha molts espectadors "de teatre de text" (com et defineixes tu), i per això volem enfocar sobretot el nostre mercat a la resta d'Europa i a la Xina popular. Per això ens presentem a FiraTàrrega, Fira Internacional de Teatre de Carrer.
Però no et pensis, també faig autocrítica, igual que tu. Sabem que el 27 vam presentar només un assaig general, d'on van sortir moltes notes i comentaris que sens dubte millorarem de cara a l'estrena absoluta a la Fira, i als futurs bolos. De fet esperem poder venir a Igualada ben rodats, a aquest teatre alternatiu que és l'Aurora. Sí, jo el considero Teatre Alternatiu amb majúscules, perquè ha tingut la capacitat al llarg dels ja bastants anys de portar propostes de diferent gèneres que d'altra manera no s'haurien vist al teatre municipal, i ha estat capaç de crear, educar i formar un públic crític i de mentalitat oberta.
Moltes gràcies per dir el que penses, i per deixar contestar-me el que penso jo.
Una abraçada, i visca el teatre! (en totes les seves, formes, expressions i formats).
P.D.: Com a Kbrota, com a mínim t'hauràs sentit identificat amb les cabres que surten del cap del Gaspar, no?