VIURE SOTA VIDRE
(al Círcol Maldà)
l'Ewald Palmetshofer, qui és?
En sabem alguna cosa perquè aquest estiu va impartir un curs al Obrador
Internacional de Dramatúrgia que organitza la Sala Beckett, i ara perquè al
Círcol Maldà s'està representant la seva obra Viure Sota Vidre. Però podem afegir que és un dels jover valors de
la dramatúrgia en llengua alemanya; al 2008 a Àustria se'l va anomenar autor
més prometedor de l'any i des d'aleshores es passeja pel Shauspielhaus i el Burgtheater
de Viena i la Schaubühne de Berlín, teatres de referència al món.
El que s'està fent al Maldà
és una obra amb una estructura molt interessant. Tres amics joves —la Jeani, la
Babsi i el Max— es troben en un hotel per passar uns dies junts; fa uns anys
que no es veuen i a les noies se les veu especialment il·lusionades pel
retrobament, tot i que entre l'una i l'altre hi ha certa tibantor. Quan arriba
el Max ens adonem que és una persona freda, cagadubtes... i especialment el que
en castellà en diuen un pichafloja
—que en aquest moment no sé com traduir al català—. La trobada ja comença amb inseguretats:
¿encarreguem una habitació doble i una simple, tres simples...? A mi m'han
agafat ganes de cridar "encarregueu una triple i feu una cama redonda" però m'he contingut
perquè he vist que la intenció de l'autor era aquesta, treure'm de polleguera.
La posada en escena és molt
senzilla, amb la sala pràcticament pelada, amb un vestuari senzill, de carrer,
i una il·luminació sense complicacions que només indica els canvis de situació.
El més interessant és que de sobte els diàlegs s'aturen per convertir-se en
monòlegs de cada protagonista, en que trenquen la quarta paret i es sinceren
descaradament als espectadors.
Jo admeto que en un principi
m'ha posat una mica nerviós per l'allau de frases inacabades, de dubtes, de
pensaments tallats; de insinuacions, d'explicar sense massa entusiasme si al
Max no se li aixecava o no hi posava voluntat... Penso que és una obra per
valorar-la fredament al cap d'unes hores d'haver-la vist.
La Sarah Bernardy crec que
ha fet un bon treball de direcció que ha permès a la Miriam Escurriola, al
Jordi Llovet i a la Mireia Pàmies deixar-se anar en la interpretació. Tot i que
l'obra està en clau de comèdia, no oblidem que el món està ple de persones
incapaces de demostrar sense complexes els seus sentiments, i no estic parlant
dels típics pagafantas; sinó de gent
"normal" a qui els costa molt comportar-se normalment, no sé si
m'explico.
El Círcol Maldà ple i amb un
públic que ha aplaudit amb ganes; a més sembla que omplen cada dia, congratulations. Aneu-hi, és una obra
interessant, i si no us acaben de quadrar les dates, a mig octubre la reposaran
a la Sala Beckett. Esteu de sort, punyeteros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada