Una pluja irlandesa

UNA PLUJA IRLANDESA

(a l'`Atic 22)

A l'Àtic 22 es representa una obra molt interessant, una peça teatral gens convencional —com és costum i marca de la casa— allò que alguns en diuen teatre diferent sense aclarir quina és la diferència i amb què o qui no és comparable. Jo m'atreveixo a dir que és distint a les obres de text convencionals que es mouen en els paràmetres de plantejament, nus i desenllaç, o posats en un pla més pijo, que no segueixen les normes de la poètica d'Aristòtil (toma!).

Per començar és autèntic teatre de proximitat, Strindberg, Adrià Gual, tan, que avui —principi de pont llarg— ens hem assegut al voltant de la taula on passa l'acció els dos actors i dos espectadors; més proper impossible.

Ell —home de mitjana edat— està assegut a l'interior d'un bar observant l'exterior per la finestra. Plou una mena de remull fi, una pluja irlandesa, diu pensant en veu alta. Ella —una dona més jove— l'observa des d'un tamboret de la barra i al final se li acosta i li demana permís pes asseure's a la seva taula. Ell taciturn, no està segur de res; ella oberta, te les idees clares, potser massa...

Amb una escenografia molt simple, els actors vestits amb roba de carrer i una il·luminació genial —només espelmes damunt la taula— va transcorrent el temps que aquesta parella ha estat junta, i no ha estat fàcil. Les espelmes, que van encenen i apagant, marquen el pas del temps; a cada encesa després d'una apagada, és un període nou, i han passat coses. El que és immutable és el monòleg pensat en veu alta per "ell", on diu que mira per la finestra i plou una mena de remull fi, una pluja irlandesa...

La dramatúrgia és de Josep Pere Peyró, que la dirigeuix i a més fa un "ell" excel·lent. Laura Palmero és "ella", simpàtica, guapa, seductora però torracollons, molt bé. Hi ha un tercer, l'acordionista Joan Alavedra —us sona Lisboa Zentral Café?— que des del fons de la sala de tan en tant hi posa un fons musical repetint sempre el Caruso de Lucio Dalla, te voglio bene assaie...

El programa de mà reprodueix una pintura d'Edward Hopper: Sunlights in Cafeteria. No podien escollir millor imatge per plasmar el que passa en l'obra on el protagonista mira pel vitrall del bar observant com a fora cau una pluja irlandesa. Controleu la cartellera, doncs no la fan cada dia, però us recomano de tot cor que l'aneu a veure.