El Llarg Dinar de Nadal

EL LLARG DINAR DE NADAL

(al Círcol Maldà)

Thornton Wilder és un conegut i multi premiat escriptor nord americà, posseïdor de tres Pulitzer i famós, entre altres, per la seva obra El Pont de Sant Lluís Rei, adaptada al cine en tres ocasions: 1929, 1944 i 2004. ¿Perquè l'obra que va titular The Long Christmas Dinner s'ha traduït com El Llarg Dinar de Nadal? No ho sé; el mot dinner anglès és l'equivalent a sopar en català; misteris de les traduccions, però és igual; l'obra no pateix per aquesta curiositat perquè de per sí és molt potent.

A casa de la família Bayard el gall d'indi és a punt i el vi a les copes. Un any més es reuneixen al voltant de la taula nadalenca i riuen i ploren i repeteixen rituals i cançons de generació en generació, mentre el temps passa implacable i el segle XX substitueix al XIX, i així passaran noranta anys...

Penso que el director Alberto Díaz, amb una producció de La Ruta 40, ha aconseguit introduir-nos de manera convincent en l'interior d'aquesta família que ha anat evolucionant al llarg d'aquesta pila d'anys. Amb set actors i una posada en escena molt intel·ligent, em vist com els personatges van mudant i canviant de papers sense que res grinyoli, sense estridències, com la cosa més natural del món, suau com la seda.

Una altra cosa que m'ha agradat molt són les reiteracions. La meva dona, que em coneix bé, diu que sovint sóc com una criatura, que m'agraden les repeticions, els leivmotiv, i te raó. M'encanta que em tornin a explicar, una vegada més, el conte de la caputxeta, i en aquesta obra això està servit. A cada nou Nadal, la mestressa de la casa diu que el sermó del pastor l'ha emocionat i li ha fet saltar les llàgrimes, i renya al seu marit —al llarg de l'obra molts marits— perquè veu massa vi, mentre ell (ells) repeteix que la ingesta moderada de...

La posada en escena, feta amb economia de mitjans, està molt aconseguida. N'hi ha prou amb una taula molt ben parada, de família acomodada, i un vestuari adequat, especialment el de les minyones amb els seus davantals i bruses de puntes. La il·luminació de Sergi Torrecilla —aquest xicot cada dia ho fa més bé— senzilla però eficaç. La llum que ve del fons d'una porta que condueix a la mort és de premi. Els set actors tots molt bé, equilibrats, tots en un to "pacífic", sense ganes de sobresortir, tots molt convincents. Els espectadors, convidats d'excepció a aquests sopars, els hem ovacionat com es mereixien.

El Círcol Maldà ple, i avui és primer dia de pont. Tinc entès que cada dia s'ha quedat molt gent al carrer pendents de la llista d'espera. No sóc empresari i no se com s'ha de solucionar això, segurament és difícil, però obres importants, amb bona acollida de públic no s'haurien de morir així. No espero que el Sr. Wert que pensa que la paraula cultura es refereix a la part alta del cul ens ho arregli, però algú que tingui cervell se n'hauria de preocupar.