FALSESTUFF
(al TNC)
Fa força temps que uns
quants periodistes es desfeien en elogis parlant de Miquel Iceta: animal
polític, home de gran visió i fins i tot "florentí" li van arribar a
dir. La crua realitat és que tenim un polític que balla (sí), però al so de la
música que li toquen des de Madrid. Amb el duo Nao Albet i Marcel Borràs penso
que passa cosa semblant, uns quants crítics els van deixar pels núvols: els
joves que havien de renovar el teatre català... etc. Jo del que he vist només
em va agradar Mammón, i molt però, al
contrari d'Iceta, són molt joves i tenen futur. Fa anys que se'm va trencar la
bola de vidre, però els veig...futur, suposo que se m'entén. Tot aquest rotllo
ve per que penso que per promocionar-se s'ha de tenir veu, però sobretot altaveus,
i els mencionats els han tingut. Anem al Falsestuff.
Junt amb el
programa de mà et donen una mena de full d'instruccions, com amb els mobles
d'IKEA —sense clau allen— que no m'ha
aportat res. El programa de mà ens adverteix que es parlarà en alemany, anglès,
castellà, flamenc, francès, italià, lituà, neerlandès, rus, xinès i català;
ignoro si va l'últim de la llista, malgrat que l'ordre és alfabètic, per culpa
del 155. Deunidó 11 llengües. "Sort" que la peça dura tres hores i
les hi han pogut fer cabre totes, però la pregunta és perquè? A mi m'ha semblat
pura pedanteria. L'obra està escrita per dos catalans, que hi fotia el rotllo
en xinès; i en lituà, per citar-ne només dos?
Al principi el tema
m'ha interessat; les obres d'art salvades (o no) en un país devastat per la
guerra, però a continuació penso que s'han fotut la pixa un lio i abans de la mitja part ens hem trobat en una mena de
festa country en un poblat de cartró pedra tipus Esplugues City.
Per ser una obra
catalana, s'ha fet molt pesat estar pendent del sobretitulat, que tan aviat
apareixia a la part alta, com a la part baixa o en recó, amb la qual cosa hem
hagut de fer potents exercicis de cervicals.
No puc continuar la
ressenya perquè a la mitja part, només d'encendre els llums he tocat el dos, he
agafat la moto i he anat cap a casa. Com deia la meva àvia, com a casa enlloc,
suposo que se m'entén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada