Expedient K

EXPEDIENT K

(al Círcol Maldà)

Opino que Franz Kafka, junt amb Stephan Zweig i Joseph Roth són els grans escriptors centre europeus de principis del segle XX, i com a puntals de la literatura els que vénen darrera no haurien fet el mateix si els citats no haguessin escrit el que van escriure. Traslladat a Catalunya, no tinc clar que Quim Monzó fos el que és sense Josep Pla, principalment per la manera d'utilitzar la llengua. Últimament tinc tendència a fer declaracions de principis; possiblement sigui que per culpa de l'edat comenci a deixar notes testamentàries.

Avui al Círcol Maldà —felicitats perquè últimament està afinant molt— hem pogut veure EXPEDIENT K, una peça ja estrenada al mateix local la temporada passada, però que va passar allò de vist i no vist. L'obra està escrita a dues mans per Susanna García-Prieto i Franz Kafka, en el sentit que ha utilitzat textos de la Carta Al Pare de l'autor txec. Una direcció fenomenal de Àlex D. Capo ha acabat d'arrodonir el conjunt.

Estem al segle XX i Carles, un tècnic de so ha entrat a treballar, per error, en una empresa que grava psicofonies, especialment relacionades amb l'època nazi. Ja ha recorregut uns quants antics camps de concentració i ara està en un castell propietat de la família Reichel, de passat tèrbol relacionat amb els nacionalsocialistes alemanys, però... què és el que està enregistrant? Què és el que l'inquieta?

Amb aquest inici, la dramaturga ha iniciat un intel·ligentíssim joc de miralls entre el que passa ara i el que va passar fa anys i anant enrere i avant, enrere i avant, assistim a l'estorament de Carles que està sentint el relat en primera persona de la Carta Al Pare del turmentat Kafka. Al principi els plans estan molt diferenciats, però mica en mica que avança la obra —les gravacions— les diferències en el temps es fan més curtes i els relats es van solapant.

La posada en escena és molt simple: res —bé, una butaca, millor butaqueta—. Important és la "banda sonora" que marca molt bé els canvis avui-ahir, acompanyats dels "cops" de llum, o sigui que bravo també per la il·luminació. El text és molt bo i el contrast del llenguatge entre ara i abans, modern, brusc i fins i tot malparlat del Carles gravador acollonit de psicofonies, i el relator de la carta  de principis de segle XX està molt ben equilibrat.

A mi m'agrada rellegir texts quan es porten al teatre, i vaig repassar l'edició de Lumen traduïda per Ricard Torrents (magnífica) i em veig capaç d'assegurar que les parts Kafka han estat tretes d'aquí. Un encert. Balduz ha estat magnífic, solvent i convincent: un paio normal fent una merda de feina —però millor que vendre sabates, com confessa— i per altra banda una mena d'oracle en les parts de la Carta al Pare. Bravo!

A Círcol Maldà una mica més de mitja entrada. Es veu que hi ha gent que encara no s'ha assabentat  del que s'hi està fent, però els que sí hi hem anat, hem aplaudit amb ganes per gratificar l'esforç. No badeu i us la deixeu perdre.