La Història del Senyor Sommer

LA HISTÒRIA DEL SENYOR SOMMER

(Relat breu de Patrick Süskind)

Penso que hi ha llibres que no es poden guardar junt amb els altres,  s'han de guardar apart, i no em refereixo en una lleixa especial fora de la llibreria, en un lloc d'honor com un altaret, damunt d'un cobretaula de cotó blanc de ganxet, amb espelmes i tot; em refereixo dins el cap, a la memòria. A mi em passa amb relats molt especials, generalment innocents, quasi infantils i curts, com El Petit Príncep que em sap mostrar una boa que s'ha menjat un elefant sencer i no un barret.

També em va passar amb La Història del Senyor Sommer, de Patrick Süskind, aquest autor bavarès que va saltar a la fama amb la novel·la El Perfum, al 1985. El del Sr. Sommer és un relat curt, una joia, una preciositat que es llegeix en una bufada (llàstima), relatat en primera persona per un nen. A la contraportada s'hi pot llegir:

En un poblet alemany on qualsevol petit incident adquireix ràpidament la categoria de notícia, un nen comença a interessar-se per un personatge que veu passar cada dia pels voltants de la vila com un fantasma: es tracta del senyor Sommer,que amb la seva motxilla i un llarg bastó, no diu res a ningú i camina sense parar des que surt el sol fins ben entrada la nit, faci fred o calor. Però per què ho fa? Ningú no ho sap, ni ho entén.

Però tot i que és així, aquesta història només és una excusa; l'autor aprofita aquest fet poc rellevant per fer-nos entrar en la vida interior d'aquest nen, que ens explica el que li agrada, les coses que l'amoïnen o el fan patir, el descobriment del primer amor, les ànsies per volar... Quasi res del que li passa a ell em va passar a mi, però en canvi quan el vaig llegir em va semblar que feia un viatge en el temps que em feia tornar a sentir com un nen, i això em feia feliç. No cal que t'hagi passat res igual per identificar-te amb el protagonista del relat. El que sí crec, és que tots hem conegut a un o altra senyor Sommer quan érem petits, un personatge que sense ni saludar-lo hem observat amb curiositat, que sense admirar-lo ens ha fascinat d'alguna manera.

Llegiu-lo; i us recomano l'edició de Estrella Polar, magníficament traduït per Núria Mirabet i amb unes il·lustracions impagables de Sempé, aquest dibuixant francès de la innocència i la tendresa. No en podien escollir altre de millor. Mentre duri la lectura nous podreu esborrar el somriure de la boca. L'únic que lamentareu és que s'acaba de seguida.

P.D. De relats de Süskind jo n'he vist dos traslladats al teatre: Sa Història des Senyor Sommer amb la que Pep Tosar va donar la campanada a la Fira de Tàrrega fa 22 anys, dirigit per aquest mag de la finezza que és Xicu Masó i El Contrabaix que vaig veure fa un parell o tres d'anys al Festival d'Avinyó, també magnífic.