Samsara

SAMSARA

(Peli de Pan Nalin)

          Més cine oriental: Samsara —no confondre amb el magnífic documental de Ron Fricke del mateix nom— és un pel·lícula Índia, amb producció internacional, del director Pan Nalin. Una obra molt acurada, lenta, amb una fotografia preciosa que ens mostra la part més al nord del país, tocant a l'Himàlaia. Samsara és una paraula en sànscrit que més o menys significa el cicle del naixement, la vida, la mort i l'encarnació —reencarnació en el cas del budisme—.

          Comença quan uns monjos budistes van a buscar un lama, que va entrar al convent als cinc anys, i ara n'ha passat tres, tres mesos i tres dies tancat en una cel·la recòndita en estat de trànsit i inanició. Es reincorpora al convent però allà descobreix que té pulsions sexuals, i això el deixa perplex. Aleshores el seu mestre l'envia a visitar un budista molt vell que li explica que el Siddharta Gautama abans de convertir-se en Buda tenia dona i un fill, i li mostra uns gravats eròtics. Aleshores ell deixa el convent, es converteix en un civil, es casa i té un fill...

          La narració és molt llarga i passen moltes coses fins que al final fa una mena de bucle, però tan important com la història o les històries que veiem és la manera de narrar-les, lentament, amb un estil calmat i contraposant dues Índies, la que es viu en la vall recòndita del protagonista, als peus del Himàlaia, amb la de la ciutat més propera, amb mitjans de transport relativament moderns i fins i tot algun local per connectar-se a internet.

          Els exteriors són brutals amb uns paisatges extensos que sembla que no s'acabin mai, tot servit amb una fotografia magnífica que treu molt partit de tot el que mostra, fins i tot de la geografia més àrida en les zones a més de quatre mil metres on no hi ha la més mínima vegetació. El vestuari és molt interessant i acolorit; fa goig de veure.

          Pel·lícula pels amants de la calma i el cinema descriptiu. Si busqueu acció, aneu al videoclub i llogueu un James Bond, que em sembla que encara en fan. Ignoro si és fidel a les tradicions budistes perquè jo en religions orientals no hi entenc gens —i amb les d'aquí en prou feines—, però a mi m'ha semblat que eren rigorosos i que no s'inventaven coses estranyes. Com que tenia el dia calmat, m'ho he passat molt bé.