BANGKOK
(a La Villarroel)
Bangkok és la capital de Tailàndia, país del sud-est asiàtic i lògicament un destí aeri i per això
dóna títol a aquesta obra de teatre que s'ha estrenat a La Villarroel. En una
escenografia freda, molt adequada per representar una sala d'espera d'aeroport,
apareix un viatger, un home gran arrossegant una maleta de bona mida. No hi ha
ningú, fet sorprenent en un aeroport, i els plasmes d'informació no funcionen.
Al cap d'un moment apareix una mena de guàrdia de seguretat, vestit amb armilla
reflectant, un intercomunicador en una mà i l'altra coberta per un estrany
guant ample i llarg. Renya al viatger dient-li que allà no es pot quedar a
dormir i el vell li diu que nomes pretén agafar el seu vol a Bangkok que
sortirà en breu. El guàrdia li pregunta si algú li ha fet el check-in, si ha vist algun avió... De
mica en mica ens assabentem que aquell aeroport no ha acollit mai cap vol i que
ell és el falconer que te cura de les rapinyaires que tenen tots els aeroports.
El plantejament és interessant i podria donar peu a una obra on hi cabria
qualsevol trama a més d'una crítica política a la disbauxa d'infraestructures
que serveixen de poc i habitualment de res —línies d'AVE, aeroport de Lleida,
de Castelló...—, però l'autor ha optat per una trama tirant a thriller polític
de la qual no m'he cregut res i penso que ha malbaratat la història que ha començat
bé. Tècnicament tot ha estat correcte: il·luminació, espai sonor, vestuari, però...
Carlos Álvarez-Novoa i Dafnis Balduz també han actuat correctament, però
què es pot fer quan "no n'hi ha?" Res; d'allà on no n'hi ha no en pot
rajar. Antonio Morcillo López, l'autor, a fet a la vegada de director i tampoc
m'atreviria a dir que l'ha mal dirigit. Que hi farem! La Villarroel amb tres
quarts d'entrada. Els aplaudiments tebis, d'aquells que el públic pica de mans
quan hi ha els actors al davant, quan es retiren deixa d'aplaudir i si tornen a
sortir repeteix els aplaudiments. Típic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada