LA VOIX HUMAINE
(al Mercat de les Flors)
Jo sóc de l'any 40 i per tant el meu "despertar" intel·lectual es
produí cap al últim terç dels cinquanta. Aleshores Espanya era un desert
cultural i, al menys a Catalunya, sempre miràvem cap a França, que ja bullia de
moviments trencadors de tota mena i en tota mena de disciplines. Naturalment Cocteau
formava part de la partida. Encara recordo que en un cineclub ens van passar Le Testement d'Orphée i acabada la
projecció quasi tot aquell "jovent inquiet" fèiem que sí amb el cap
en silenci sense gosar dir res. La majoria havíem anat a col·legi fins els
quinze anys... Però alguna cosa ens devia quedar. Faig aquest preàmbul perquè
en el meu imaginari Cocteau està a la part dels "una mica pesats".
La Voix Humane és de Cocteau, i
és una text important i possiblement per l'any en que va ser escrit (1930)
força trencador. La posada en escena de la versió que ens ha ofert els de
Toneelgroep capitanejats per Ivo Van Hove penso que ha estat encertada. La gran finestra de vidre de l'apartament d'un
edifici alt, possiblement un gratacels, ens mostra a la protagonista parlant
per telèfon amb el seu amant que l'acaba de deixar. Els espectadors estem al
edifici d'enfront, a curtíssima distància; som uns voyeurs d'excepció que també
podem escoltar. Fins aquí un 10.
Doncs perquè no m'ho he acabat de creure? Perquè se m'ha fet un pèl pesada
i m'he avorrit una miqueta? D'entrada l'escena inicial amb els encreuaments de
línies, fallades de connexió i talls en la conversa, avui són prehistòria, i
considero que estàvem avui perquè la noia tenia un mòbil endollat a mà. Tampoc
m'ha convençut l'actuació de Halina Reijin, no perquè ho fes malament, sinó per
com li han fet fer el paper. A moments, pel desesperada que estava per la
ruptura, m'ha semblat que s'ho prenia a la lleugera. També s'ha de dir que un
text extrem així —l'obra acaba com acaba— possiblement perdi amb la
sobretitulació. Les tragèdies quan millor t'arriben, al menys a mi, són en llengua
materna.
En fi, no m'ha emocionat especialment. La Sala Maria Aurèlia Capmany del
Mercat, plena i gran part del públic ha proclamat el seu fervor amb forts
aplaudiments, crits de bravo i posades dempeus, però això a les estrenes ja
acostuma a passar. En canvi, a la sortida jo només he sentit comentaris no
excessivament favorables. Potser com ha dit més d'un espectador, en un espai
molt més petit l'obra hauria guanyat molt. Dia 1 de juliol, el Grec ha engegat
a tota màquina. Demà més. Jo aniré a veure a La Veronal, o sigui que see you soon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada