El Catalon d'una Nit d'Estiu

EL CATALON D'UNA NIT D'ESTIU

(a l'Àtic 22 dins #GiraPíndoles)

Cataquè? Catalon, un nou estil de música ballable en què les veus inclouen versos cantats i rapejats; una mena de reggaetón, però en català. En el moment en que passa l'obra representa que el catalon ho està petant tot a Barcelona.

Estem en una disco, dos nois i dues noies, no es coneixen, però s'observen. Els nois parlen en vers. Òndia, estem al segle XVII? No, sabrem més tard que es tracta d'una mena de prova d'accés. Si aguanta tota la nit i lliga parlant així, serà admès al grup, un dels més importants de catalon de la ciutat. Les noies estan de marxa, però una d'elles vol tornar a casa, està ratllada perquè fa poc que ha trencat i no està d'humor, però l'altra insisteix en quedar-se, a més un dels xicots la mira molt, li està tirant els trastos... Passaran moltes més coses.

El curt te una estructura perfecte i molt poc habitual. Quan parlen els nois al principi, les noies també ho fan, però sense veu. Al cap d'una estona se sent una mena de grinyol de la música de fons i es produeix un flash-back, cosa que percebem els espectadors perquè els actors caminen enrere fins a tornar a la posició del principi. Aleshores són les noies que, repetint els mateixos gestos i aquesta vegada si parlant expliquen la situació, la ruptura d'una d'elles, etc... Els xicots, també repetint els gestos parlen sense veu. Un altra grinyol de la música i segon flash-back caminant enrere. Ara ho repetim tot una altre vegada parlant tots amb veu, creant una atmosfera una mica caòtica. A continuació les dues parelles es comencen a parlar i...

Roc Esquius ha fet una autèntica filigrana com a autor i com a director, per la idea, pel text ple de rodolins, com si fos un Lope 2.0 i fins i tot pel càsting. Coneixeu l'Àtic 22? El nom pot suggerir una casa de barrets, però no, és un teatre —i ara que ningú faci analogies—; situat a l'últim pis del Tantarantana del carrer de les Flors. Doncs a més de l'àtic tenen un terrat, preciós, no massa gran, ventilat, agradable... una meravella. Doncs allà s'ha fet l'obra, i això al capvespre, afegit a la sorpresa de la funció ha sigut com tocar el cel amb les mans (hi esàvem ben a prop).

No diré que és el millor dels curts representats al #GiraPíndoles perquè això és molt subjectiu, però sens dubte està entre el primer primer i el segon primer, com a mínim, no sé si m'explico. Núria Deulofeu, Bernat Mestre, Isidre Montserrat i Diana Roig (per ordre alfabètic) han estat convincents, genials, divertits. Felicitats.