Sócrates, juicio y muerte de un ciudadano

SÓCRATES, JUICIO Y MUERTE DE UN CIUDADANO

(al Teatre Romea)

De Sócrates, considerat el fundador de la filosofia occidental, en sabem moltes coses; que va néixer el 470 a.C., que va lluitar en la Guerra del Peloponès en favor de Atenes, la seva ciutat, que va investigar sobre conceptes morals com el bé o la justícia... i finalment que va ser condemnat a mort per ingestió de cicuta quan tenia 70 anys. A pesar ser una figura clau, no va deixar escrita ni una línia, i tot el que he dit abans que sabem, és gràcies als seus incomptables alumnes, Plató entre ells. Així doncs aquesta obra està escrita en base a textos de tercers. La dramatúrgia és a quatre mans, Mario Gas i Alberto Iglesias i la direcció de Mario Gas.

Cansino és una paraula castellana que en català hem de traduir per pesat o lent, i em sembla que, lamentablement, és el qualificatiu que li hauríem de donar a aquesta peça. Està molt malament? No, però no camina. La posada en escena és correcta, l'escenografia —sense arriscar-se ni un mil·límetre— és raonable, així com la il·luminació i el vestuari... però l'obra no arrenca, i a mida que avança, interiorment et vas dient "au va, va...". Els actors, potser ja ho he dit massa vegades, no m'atreviré a dir que ho han fet malament, però de miracles habitualment no en saben fer i sense un bon text, com deia un tiet meu una mica baliga-balaga: cagada pastorets.

Jo a Mario Gas el considero un dels grans directors del panorama teatral; li he vist dirigir drama, comèdia, musicals... em sembla que cap gènere se li resisteix. En canvi, com a dramaturg només li he vist dues coses i cap m'ha convençut. Amb tot els respecte, m'ha vingut al cap aquella dita castellana que diu zapatero a tus zapatos.

El Romea estava ple com un ou, fins i tot el segon pis, i el públic ha aplaudit, però tampoc s'ha rebentat les mans. Això sí, el que crida "bravo" hi era i no ha fallat pas, però m'ha semblat que avui ho cridava tímidament.