CLOACA
(al Versus Teatre)
Maria Goos és una autora neerlandesa sobre la qual jo
tenia una confusió important; encara no sé per què em pensava que era una altra
persona, una escriptora de pes dins el teatre europeu. Si tot el que ha escrit
és similar a Cloaca, anem arreglats. Unes declaracions llegides després de veure
la peça m'han confirmat el meu error. "Després de deu anys i més de dotze
versions de la meva obra a diferents països, puc dir que la versió catalana és
la millor que he vist arreu del món". Apaga
i vámonos.
Penso que Cloaca és una comèdia demodée, amb una línia argumental molt fluixa, dispersa i gens creïble.
Els quatre companys de joventut amb vides de diversa fortuna no s'aguanta per
enlloc i les reflexions de "com érem" i "com som ara" no
aporten res a l'interès de l'obra. Per acabar-ho d'espatllar a mitja obra i per
celebrar l'aniversari d'un d'ells, els companys li regalen la visita d'una
striper... patètic.
L'adaptació és de Roger Pera i no tinc ni idea de si l'ha
arreglat o l'ha espatllat; Óscar Molina l'ha dirigit i els actors han fet el
que han pogut, però amb aquest material a les mans... res a fer. Per acabar-ho
d'espatllar la peça dura quasi dues hores, i tot i que les butaques del Versus
són còmodes... el temps costa de passar.
Tot i així el Versus ple d'un públic que ha aplaudit
molt, es veu que s'ho han passat bé. Fins i tot uns quants espectadors s'han
aixecat exaltats i han començat a cridar bravo! Jo me'ls mirava incrèdul mentre
pensava en aquella famosa frase del Gallo: hay
gente pa tó.
P.D. Avui la crítica no l'he escrit al sortir del teatre.
He deixat passar un dia, i després d'una reflexió, penso que amb tota seguretat
m'he equivocat perquè aquest és un tipus de teatre que no m'interessa i no hi
havia d'haver anat. Tampoc anava a veure el Paco Morán, i ho rebentava tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada