13 de set. 2015

Psicosi de les 4.48

PSICOSI DE LES 4.48
(a La Seca Espai Brossa)



A Sarah Kane se la considera una de les figures clau en la dramatúrgia anglesa de l'últim terç del segle XX, però tenia greus problemes psiquiàtrics i estava dominada per contundents depressions, que la van portar a suïcidar-se als vint-i-vuit anys. És per això que la seva obra no és massa extensa. Just abans de morir va escriure un monòleg: 4.48 Psicosis, títol que fa referència a l'hora en que més suïcidis es cometen, segons l'estadística anglesa; és l'hora en que s'acostumen a acabar els efectes dels fàrmacs presos o subministrats al anar a dormir.
La peça, complicada i difícil, és una mena de manifest en que la actriu (l'autora) ens parla del desig de viure i estimar, però també de la seva impossibilitat de fer-ho, de la seva desesperació. Colpeix per la fredor amb que ho explica.
Tot i ser considerada un monòleg, en el recitat hi intervenen altres personatges, com el seu psiquiatra. A l'estrena a Londres, l'any 2.000, es va muntar amb tres actors: dues dones i un home —que ignoro com es repartien els rols— i això em fa dubtar, perquè a mi el que ens han ofert a La Seca se m'ha fet difícil de seguir i penso si en la versió de l'estrena a Londres la cosa hauria estat més comprensible. Veia el que li passava a la protagonista, m'esgarrifava la seva impossibilitat d'arribar als seus desitjos existencials, però no he pogut entrar dins del seu problema i això m'ha distanciat una mica, o potser força del personatge. Hi ha hagut una pila de símbols que no he entès, com el de les pissarres escampades per terra i més endavant la seqüència de números amb el 7 com a fix (si no recordo malament) descendent a partir del 100.
Tot i així vull que quedi constància que l'Anna Alarcón s'hi ha deixat la pell, en un paper que m'imagino molt difícil i esgotador. Penso que els espectadors, tres quartes parts de la sala Joan Brossa distribuïda a tres grades, han premiat aquest esforç amb llargs aplaudiments. A la sortida m'he trobat amb amics "teatreros" amb els que hem coincidit en la valoració de l'obra: "no te la sabria explicar" m'ha dit un, però han aplaudit de valent per l'actriu.
En quant a l'escenografia tampoc he entès de que anava. L'escenari estava ocupat per unes bigues metàl·liques que no he sabut interpretar que significaven i al fons, una cadira que només d'entrar m'ha suggerit una cadira d'execució, ja fos garrot vil o elèctrica. Haig de reconèixer que m'ha esgarrifat força, tot i no saber perquè.

7 comentaris:

  1. Hola!
    Encara no he vist PSICOSI de les 4.48, però ben aviat. Ahir relacionat amb la Sarah KANE van fer una lectura dramatitzada BLASTED (Rebentats) d´aquesta autora. Ens va agradar molt amb en Mingo Ràfols i cia. Tot al c. Flassaders.
    Psicosi té molt bones crítiques.

    Imma C.

    ResponElimina
  2. L'acabo de veure i m'ha agradat força. No m'he distanciat, ans al contrari. De fet moltes angoixes són tan comunes si et fixes en el món que s'entén perfectament. Si coneixes diagnòstics i fàrmacs encara més. És intensa i diu moltes veritats

    ResponElimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. Que vol dir "l'autor ha eliminat el comentari"? Jo sóc l'autor del bloc i no he eliminat res.

    ResponElimina
  5. Que vol dir "l'autor ha eliminat el comentari"? Jo sóc l'autor del bloc i no he eliminat res.

    ResponElimina
  6. Josep,

    Jo diria que l'Olga ha eliminat, finalment, un comentari propi.
    La teva crítica de Bluff m'ha animat a vure-la. M'hi deixaré caure abans de l'onze.


    Salutacions, Frank

    ResponElimina
  7. P.assava per dir que el text de PSICOSIS 4.48 es va publicar al setembre passat, coincidint amb l´estrena a la Seca-BROSSA.
    Es pot trobar a l´editorial Lleonard Muntaner.
    La llegírem!

    Imma C.

    ResponElimina