PLATÒ HA MORT
(al Off del Romea)
Sense cap mena de dubte Manuel Dueso és un home de
teatre. autor, director, actor... fa temps va escriure una peça de títol Plató ha mort que va ser premi de la
crítica 1996, un text que segons ell va compondre en pocs dies i va revisar en
excés. Ara, quasi vint anys més tard l'ha recuperat; el mes passat al Temporada
Alta i fins el 20 de desembre es podrà veure al Romea en sessions off.
L'acció passa en un bar —en realitat al bar del Romea, o
sigui que no cal escenografia— a altes hores, hora de tancar, però un client de
mitjana edat, pesat, potser una mica begut, però no borratxo, no acaba de
marxar. Mica en mica descobrim que no és un client accidental, sinó habitual
que explica una i altra vegada històries que el barman ja sembla conèixer, però
suporta estoicament. Parla de l'amor, de la bellesa, de les necessitats com fumar,
encara que ara ja no estigui permès fer-ho als locals tancats. "Posa'm una
altra copa" insisteix i torna altra vegada a la bellesa i l'amor, l'amor
platònic i sentencia que Platò ha mort... L'obra es dirigeix cap a camins cada
vegada més insospitats.
Jo sempre he sostingut que al teatre les escenes de
borratxos són molt perilloses, especialment si s'allarguen. En aquest cas el
protagonista no va borratxo, i amb seguretat està més dolgut que begut tot i
anar carregadet, però es comporta com un pesat de barra de bar, i haig de dir
que malgrat durar setanta minuts, tot és impecable. El text és perfecte i
l'actuació del propi Dueso memorable. Dobrin Plamenov en el paper de barman i sparring es
passa la primera meitat de l'obra quasi callat, només fent gestos de submissió —més
endavant entendrem perquè— però a la que es destapa, creix i agafa un
protagonisme que de cap manera hauríem sospitat.
Penso que és una peça rodona, molt ben travada, amb el
seu punt de thriller psicològic, ben escrita, dura i en certs moments forta i
descarada. Molt ben dirigida pel mateix Manuel Dueso i Vicky Mullor-Caballé, i
aquí torno a lloar als actors que no es refien d'auto dirigir-se i
"demanen ajut" a una altra persona. Els resultats acostumen a ser
excel·lents, com en el cas d'avui.
El bar del Romea pràcticament ple d'un públic que ha
aplaudit molt, fort i amb ganes. Els dos actors i l'equip han sortit a saludar
repetides vegades. Us la recomano vivament, entre altres coses perquè si ets
una mica "teatrero" a qui no li agrada fer un dia el golfo i anar a
una sessió golfa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada