14 de nov. 2015

Paraules d'Amor

PARAULES D'AMOR
(a La Seca Espai Brossa)



En el programa de mà es pot llegir que el títol ja insinua les intencions d'aquesta peça teatral: "retre homenatge a les moltes maneres de parlar el català, no sempre conforme a les normes de l'Acadèmia". Doncs a mi no m'ha passat; a mi mentalment m'ha portat directe al tema que Joan Manuel Serrat va publicar l'any 1969. però ja se sap que això de les percepcions és molt relatiu. Tot i així només de començar ja ens hem adonat que la llengua de l'obra seria el "catañol", que ens "estesim" al "asientu" i que apaguéssim el "telefunu".
La peça està estructurada per parts, amb un moviment escenogràfic senzill, on les tres actrius es mouen —tampoc massa perquè la sala Frègoli té les mides que té— enllaçant els barbarismes i fent gestos i cares adequades al tema i als disbarats. Penso que les tres noies: Cristina Arenas, Blanca García-Lladó i Laura Pujolàs ho han fet bé, o potser hauria de dir que han fet el que han pogut; elegantment vestides de negre, però costa molt defensar un text pobre.
També diré que omplir una hora "i picu" de barbaritats no ha de ser fàcil, però tinc clar que es fa pesat. Com a molt la cosa podia donar per una obra de microteatre, aquelles que fan al carrer Bailén i duren quinze minuts. Jo he quedat sorprès que el text, o el recull, sigui de Joan Ollé, al que tinc per una persona sensible. Només em cal recordar aquell Coral Romput del gener del 2008 al Teatre Lliure, per citar una filigrana.
Al meu costat hi tenia "assentat" un conegut meu, excel·lent lingüista, professor d'universitat i especialista en dubtes i barbarismes. De tan en tant em deia fluixet: no té cap gràcia, i puc assegurar que no és cap persona "remilgada", però crec que tenia raó; jo tampoc hi veia la gràcia. Potser al principi es podia trobar divertit, però com he dit, més d'una hora...
La Sala Frégoli plena i a alguns els ha fet molta, però que molta gràcia, com a una senyora del nostre darrera que no ha parat de tocar allò que no sona rient a crits com una "loca": senyora, una mica de mesura...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada