PARAULES D'AMOR
(a La Seca Espai Brossa)
En el programa de mà es pot llegir que el títol ja insinua les
intencions d'aquesta peça teatral: "retre homenatge a les moltes maneres de parlar
el català, no sempre conforme a les normes de l'Acadèmia". Doncs a mi no
m'ha passat; a mi mentalment m'ha portat directe al tema que Joan Manuel Serrat
va publicar l'any 1969. però ja se sap que això de les percepcions és molt
relatiu. Tot i així només de començar ja ens hem adonat que la llengua de
l'obra seria el "catañol", que ens "estesim" al
"asientu" i que apaguéssim el "telefunu".
La peça està estructurada per parts, amb un moviment
escenogràfic senzill, on les tres actrius es mouen —tampoc massa perquè la sala
Frègoli té les mides que té— enllaçant els barbarismes i fent gestos i cares
adequades al tema i als disbarats. Penso que les tres noies: Cristina Arenas,
Blanca García-Lladó i Laura Pujolàs ho han fet bé, o potser hauria de dir que
han fet el que han pogut; elegantment vestides de negre, però costa molt
defensar un text pobre.
També diré que omplir una hora "i picu" de
barbaritats no ha de ser fàcil, però tinc clar que es fa pesat. Com a molt la
cosa podia donar per una obra de microteatre, aquelles que fan al carrer Bailén
i duren quinze minuts. Jo he quedat sorprès que el text, o el
recull, sigui de Joan Ollé, al que tinc per una persona sensible. Només em cal
recordar aquell Coral Romput del gener del 2008 al Teatre Lliure, per citar una
filigrana.
Al meu costat hi tenia "assentat" un conegut
meu, excel·lent lingüista, professor d'universitat i especialista en dubtes i
barbarismes. De tan en tant em deia fluixet: no té cap gràcia, i puc assegurar
que no és cap persona "remilgada", però crec que tenia raó; jo tampoc
hi veia la gràcia. Potser al principi es podia trobar divertit, però com he
dit, més d'una hora...
La Sala Frégoli plena i a alguns els ha fet molta, però
que molta gràcia, com a una senyora del nostre darrera que no ha parat de tocar allò que
no sona rient a crits com una "loca": senyora, una mica de mesura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada