Maria Rosa

MARIA ROSA

(a la Sala petita del TNC)

Guimerà va estrenar Maria Rosa l'any 1894 al Teatre Novedades de Barcelona i va situar l'obra en aquella època. En aquests anys escrivia en prosa, estava immers en el realisme, i en les seves dramatúrgies s'hi reflexaven la problemàtica social dels obrers i els camperols. Aquesta drama el situa en un petit poble, on un grup de jornalers treballen en la construcció d'una carretera. És gent molt pobre que a més passen penes perquè el contractista no els paga les quinzenes amb puntualitat. A la peça hi floten constantment fortes tensions sexuals, doncs l'home de la Maria Rosa ha hagut de fugir, acusat d'haver matat l'encarregat de l'obra, i el que era el seu millor amic la vol, al igual que un antic conegut que es presenta per formar par de la quadrilla.

Carlota Subirós, responsable de la versió i la direcció, l'ha situat en el present i penso que ha comés un error de plantejament, doncs al haver mantingut el text, el llenguatge —d'alguna forma antiquat— grinyola amb l'actualitat. Els peons trafeguen grava i quitrà amb cabassos, però abillats amb armilles reflectants i calçant esportives en contes d'espardenyes. No beuen vi del porró sinó cervesa de llauna a morro. L'olla de sopa que comparteixen s'escalfa en un fogó elèctric en ple camp. Quan cobren, encara ho fan amb diners com quan els obrers no portaven equipament de treball...

L'escenografia tampoc m'ha agradat. La Sala Petita, tot i tenir aquest nom té un escenari molt gran, d'altura considerable, i deixar-lo absolutament obert m'ha transmès la sensació equivocada. Penso que tota l'obra, malgrat passar bona part a l'aire lliure, es manté en un ambient resclòs, de societat tancada, antiquada, plena de prejudicis, i tanta obertura i ventilació no m'ha donat la sensació angoixant i claustrofòbica que l'ambient mereixia. Alguna de les metàfores tampoc m'han funcionat, com quan parlen que han vist la Maria Rosa rentant al riu, mentre els espectadors acabàvem de veure com ho feia en una màquina automàtica situada permanentment al fons de l'escenari. Finalitzo amb una reflexió. A que ve la tendència  a fer treure la roba als actors? A mi no em fa res de veure noies joves i boniques mig despullades, però calia deixar a la Maria Rosa en calces i sostenidors?

En quant als actors, penso que ho ha fet bé, però el problema és el de sempre: poden fer que t'emocionis per les actuacions quan no t'acabes de creure el que passa damunt l'escenari?

P.D. El que em sembla francament malament és la publicitat encoberta. Al sopar de boda, part de les cadires eren d'una coneguda marca de cervesa. Si els hi haguessin posat de boga haurien estat més d'acord amb el llenguatge que feien servir.