DEAD DOG IN A SUITCASE (AND OTHER LOVE SONG)
(al Festival Iberoamericano de Teatro de Bogotá)
Un pinta al que és fàcil estimar
però tot i tenir la novia prenyada es casa amb una altra, un policia que canta
rock amb un megàfon; balls i festa desmarxada en bordells, un parell de titelles que estan
a tot arreu, un escenari dinàmic amb bastides i tobogan, i un gos mort que es
passa quasi tota l'obra dins d'una maleta. No, no serà fàcil explicar Dead Dog in a Suitcase (and Other Love Song).
Intentaré començar pel començament.
L'any 1728 (Mozart va néixer 28 anys més tard) es va estrenar a
Londres una peça poc comú titulada The
Begar's Opera (L'Òpera del Captaire). L'èxit va ser tan sonat que el
productor va poder construïr un nou local: el Teatre Reial Covent Garden, l'antecessor de la Royal Opera House. (Segur que els preus de la construccióno no eren
els de la bombolla). Aquesta obra és considerada la mare dels musicals i dos-cents
anys després dos alemanys la van recuperar i la van estrenar amb el nom de
L'Òpera de Tres Rals; eren Bertolt Brecht i Kurt Weill; una de les últimes
recuperacions ha estat aquesta de la companyia Kneehigh, de Cornualla sota la direcció dels seu fundador Mike
Shepherd. A la primera es satiritzava el món dels baixos fons: lladregots,
prostitutes i gent de mal viure. A la segona el feixisme i l'incipient règim
nazi (també gent de mal viure) i en aquesta l'ase dels cops són els polítics i
la corrupció (altra vegada gent de mal viure), redéu!
El format és difícil de
classificar, però podríem dir que és una òpera rock i com a bon rock té unes
balades realment brillants, però quan es posen a estripar ho fan tirant cap el Heavy
Metal. Dotze actors i a la vegada músics han fet tota mena de papers i han tocat
una pila d'instruments, inclosa la serra. Han cantat, han saltat s'han empaitat
i han ballat. Un d'ells era el titellaire, doncs en una mena de guinyol o
teatre de putxinel·lis apareixien diversos personatges que feien de contrapunt
a l'acció i altres vegades des de fora actuaven com Deus Ex-Machina. Com podeu veure l'obra no era del tot "convencional".
No intentaré explicar la trama
perquè m'embolicaria, però hi surt un alcalde honrat assassinat, el que vol
ser-ho, corrupte i corruptor, un policia també corrupte, la seva filla prenyada
del assassí del alcalde, que a la vegada s'ha casat amb ela del constructor i que
serà erl nou alcalde corrupte, confidents, putes i poble assalariat enllaunant sardines contaminades. Només hi faltava la Rita Barberà... ah, i el pobre gos, quasi tota la funció dins la maleta.
L'escenografia espectacular, al
estil de les grans produccions, amb una mena de bastida per on hi pujava i
baixava gent contínuament. Quasi tot era mòbil i a fe que ho han mogut. Per
indicar que a algú el tancaven en una presó de merda, el feien asseure damunt
d'un wàter i així amb tot. La il·luminació també potentíssima; de vegades et
deixaven quasi a les fosques i de sobte pataplaf! un pet de llum que
enlluernava tota la sala. Els intèrprets molt bons com a actors i com a músics,
tots arrenglerats sota la batuta de Mike Shepherd, director i fundador de la
companyia.
Per acabar-ho de fer gran, l'obra
s'ha fet al Teatro Colón, una joia que és el Teatre Nacional de Colòmbia,
inaugurat el 12 d'octubre de 1892, amb motiu del 400 aniversari del
descobriment. Es veu que van considerar que haver-los-hi portat la verola, la
grip, la religió, haver-los-hi violat les dones i fet alguna que altra massacre era cel·lebrable, però aquesta és
una altra pel·lícula. És un teatre tipus Liceu de Barcelona, en forma de ferradura,
decorat amb pintures, però amb només 900 butaques d'aforament, o sigui petit per tenir quatre pisos. És realment bonic i aquesta
obra hi ha quedat molt i molt bé.
Avui era el dia de l'estrena i no
hi havia una butaca buida, però al interludi hi han hagut algunes desercions.
Em temo que part del públic habitual d'aquest teatrre esperava una altra cosa.
A mi m'ha entusiasmat i les dues hores i quart m'ha passat volant i a gran part
del públic també, a jutjar pèls aplaudiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada