Wasted

WASTED

(al Ateneu Popular de 9 Barris)

Normalment quan entro a la sala d'un teatre em donen un programa de mà i m'indiquen el meu seient. Avui no; m'han donat un recordatori com els que es distribueixen als funerals i la persona que me l'ha posat a la mà m'ha dit gràcies per venir. "Toni P. G. 1990-2005 D.E.P. Wasted" és el que hi deia al recordatori. No, no m'he confós anant a un tanatori; era l'Ateneu Popular de Nou Barris on feien l'obra que hauria arrasat si l'haguessin fet allà on s'havia de fer. Complicacions del món de la cultura que algun dia algú hauria d'aclarir, per higiene.

 Wasted és un mot anglès que en català vol dir desolat, incultivat, erm, desaprofitat... Un gran títol per definir els personatges de l'obra, tres joves que porten una vida miserable, sense perspectives, innòcua per culpa de la seva actitud vital, tot i que dos d'ells tenen una feina estable. Els tres personatges volen canviar el curs de les seves vides, però... Els únics moments d'una certa sinceritat és quan parlen, de fet són monòlegs interiors, amb el seu amic mort prematurament als 15 anys, el Toni. Allà és deixen anar i són persones, però persones frustrades. Quina merda!

Sempre marxen els bons o és que aquesta mena d'especímens no tenen el valor d'enfrontar-se a la realitat i només monologuen, es sinceren, amb els que ja se'n ha anat? Trist, tristíssim panorama que m'ha fet pensar en Trainspotting la peli de Danny Boyle, que comparada amb l'obra d'avui quasi m'ha semblat un conte de Nadal.

La posada en escena és ben poc habitual i molt espectacular, efectiva i ben trobada. Està muntada amb el públic en cercle, però sense quasi espai al centre i els personatges actuen en aquest reduït espai, a als laterals o entre el públic... La il·luminació hi juga un paper important, moltes vegades per fosca, però és que l'obra ho és molt de moralment fosca. Una altra cosa a destacar és que la peça original és anglesa, de la jove Kate Tempest (1985) dramaturga, novel·lista i rapera, però que els de Intims Produccions —els que la van descobrir a Catalunya i van demanar els drets per fer-la— la van voler adaptar al seu entorn, Lleida i van adaptar la traducció al parlar de ponent. Un encert, i així hem sentit com diuen popes (per parlar de pits) o el temps verbal "me'n vai" en contes de me'n vaig, sense abusar del que avui ja són arcaicismes com "naltros" o "valtros"; nota alta pel traductor Martí Sales i tot l'equip que l'ha assessorat.

Un altra encert dels Íntims ha estat la tria del director, Ivan Morales, que ha entès perfectament per on havia de transitar l'obra, on havia de deixar que es desmarxessin —la part de la discoteca de "la carretera de Balaguer"— o on s'havien de mostrar més íntims —els monòlegs amb el difunt Toni—. Un 10 per la seva feina com a conductor. I qui cony són Los Corderos? Doncs un grup que en aquest cas ha actuat com a "coach corporal" que els ha marcat el moviment, la coreografia de l'espectacle, i que han fet una feina excel·lent.

Se'm nota entusiasmat? És que ho estic, però també emprenyat, perquè aquesta obra havia d'anar al Festival Grec i per motius que algú ben informat hauria d'explicar sense embuts, s'ha hagut d'aixoplugar en llocs alternatius i ara, en aquest moment no sabem si es podrà veure i on es podrà veure. Redéu quin nom més adequat: Wasted, desaprofitament. No em cal dir res més. Veus més autoritzades haurien de parlar...