VICTÒRIA
(al TNC)
Em temo que Pau Miró, el dramaturg autor de
Victòria, ha pecat d'ambiciós, doncs ha volgut bastir una obra de dues hores i mitja
i ha acabat posant-hi més pa que peix. Penso que amb la història de la dona que
es queda vídua l'any 1951 i s'ha de fer càrrec del negoci del seu home, una
barberia, hi havia material suficient jugant bé amb la vida dels personatges
que l'envolten: la dona amb el marit desaparegut, el falangista amic del barber,
el tiet anarquista... L'excés de trames paral·leles ha perjudicat la història.
Per altra banda Miró, tot i passar de
la quarantena és un dramaturg que sense ser de la primera volada l'hem de
considerar jove. Nascut el 1974, l'any en que situa l'obra li cau molt lluny, o
sigui que independentment de la trama, que és ficció, per vestir l'entorn de
l'obra s'ha hagut de refiar, suposo, de les informacions que ha recollit d'una
o varies fonts. Doncs em temo que l'han assessorat malament. Jo sóc del 40 i del 51 en tinc records bastant clars i a
l'obra hi ha hagut una pila de coses que m'han grinyolat, des de veure el tiet
regant l'hort amb una mànega de plàstic de color verd amb ruixador d'aquells de
connexió ràpida (click i ja està), a que el falangista, dotze anys després de
l'acabament de la guerra es passegi pel barri amb una pistola al cinturó. O que
el difunt fos putero, però oh miracle, follava a crèdit, doncs una puta li reclama
a la dona tres mil pessetes de l'any 51... Feia falta aquesta inserció? Ha afegit
algun dramatisme a la peça?
Però això seria peccata minuta al costat d'algunes accions importants i bàsiques en
la trama de l'obra com admetre a un desconegut a casa amb uns paquets ignorant
el que contenen. No dic res més per no fer spoilers,
però d'incongruències n'hi ha hagut unes quantes. Per acabar-ho d'espatllar, el
text tampoc és massa brillant i això ha deixat a un elenc d'actors de categoria
sense armes per defensar unes actuacions que es poguessin recordar.
El que sí ha estat espectacular és
l'escenografia de Max Glaenzel. M'ha recordat els vells temps, quan els
pressupostos dels teatres eren de "no ve d'un pam". L'escenari a tota
amplada, i el del TNC no és pas estretet, amb un pont de moviment vertical que permetia
dos escenaris diferents: la barberia molt ben equipada a l'estil de l'època, i
un segon sense res, fred, gèlid on passaven les altres escenes: funerals,
presó... El vestuari també molt ajustat a l'època i la il·luminació correcte.
Hi ha hagut un parell de projeccions videogràfiques que han sigut patètiques;
encara estic rumiant que cony volien significar.
En fi, no ha estat una de les millors
nits del TNC, que estava ple fins a la bandera. Tot i així al públic en general
li deu haver agradat a jutjar pels aplaudiments i els crits de bravo que s'han
sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada