Comunicació

COMUNICACIÓ

(Opinió)

L'amistat és un do, i no parlo de la primera nota de l'escala musical diatònica. Les primeres amistats es descobreixen a l'escola, a primària, i els pares i els avis ens en assabentem quan escoltem als fills i als néts pronunciar els noms dels companys de classe: la Núria, el Roc, el Martí, la Marta...

Faig aquesta reflexió perquè a l'últim #dillunskabrota en que vàrem fer teatre familiar hi va venir molta canalla, entre els quals companys de classe dels meus néts, anomenats Cargols perquè es passen un any viatjant per les tres amèriques —sud, central i nord— en una autocaravana, o sigui amb la casa a l'esquena, però tot i veure molts països, no fa que oblidin els amics. Els lligams a sis, vuit i deu anys són forts, molt forts.

No és el primer Skype que fan amb els companys de classe, però aquest ha estat l'últim, ja que l'endemà s'acabava l'escola i la canalla es dispersa entre piscines, esplais, campaments i vacances. Per això va ser tan important. La pròxima vegada que es vegin ja serà a mig setembre, quan comenci el curs. No em vull imaginar —bé, de fet sí que me'l vull imaginar— el moment en que es retrobin; segur que serà especial, com deu ser cada inici de curs... potser una miqueta més.

La meva reflexió és per constatar que ara, gràcies a les noves tecnologies, en un cert sentit el món s'ha fet més amable.  Et marxa la família tot un any, però et pots escriure gràcies al correu electrònic i rebre la carta al moment, enviar WhatsApp adjuntant fotografies i comentaris, carregar fotos al núvol que els que estem aquí arxivem perquè no es perdin... fins i tot parlar per telèfon via WhatsApp, amb força bona qualitat, i tot sense un cost excessiu. Sí, les noves tecnologies ens apropen i, ben administrades, ens ajuden a ser feliços. Congratulem-nos-en.

La foto de l'encapçalament és del moment en que els Cargols i els alumnes de l'Escola Cèrvola Blanca de Tous es van estar una bona estona xerrant i rient. Un moment realment màgic.