SEGON DIA DEL PÍNDOLES
(al Alberg Mare de Déu de Montserrat)
Segona jornada del Festival Píndoles.
Avui ens encararem també a sis obres de curta durada. Com ahir, una
organització perfecte i una puntualitat anglesa —o suïssa, no sé quina és
més... puntual—. Anem per feina.
SANDÀLIES d'Elena Serra amb direcció
de David Pintó, Manuel Barroso i Benjamín Miguel. Tres amigues soparan a casa
d'una d'elles que les ha convidat per explicar una cosa important, però elles
també tenen coses al pap que voldrien expulsar i tot es complica. La
idea és bona, però m'ha semblat que la direcció no ha estat massa encertada.
Potser massa gent a dirigir? Amb menys crits i no engegant tantes coses per
terra m'hauria semblat més convincent.
HEM PERDUT LA FLAMA de Martí Gallén,
dirigida per ell mateix. Ens trobem en un refugi. Els dos únics ocupants estan
a punt de sopar: un brou d'arrels de merda; no hi ha res més. Fot un fred que
pela i un dels dos supervivents es nega a estellar la seva guitarra per fer
foc. Què ha passat? Catàstrofe nuclear...? La història comença bé, però es va
perdent mentre avança i s'acaba d'espatllar en el desenllaç. Llàstima. El
vestuari és boníssim i els dos actors ho fan molt bé. L'ambient està ben
aconseguit; jo vaig agafar un fred de collons.
REFUGIS amb dramatúrgia i direcció
d'Helena Codorniu. Obra representada al aire lliure on figura que els
espectadors som refugiats en un camp d'Idomeni. Una voluntària ens acomoda i
ens ofereix mantes i serveis mèdics. Aleshores apareix una altra noia que és la
germana de la voluntària, que li demana que torni a casa ja que el pare està
malalt terminal. El conflicte que planteja és si per ajudar als de fora hem
d'abandonar als nostres, i per altra banda quan es posa a ploure, els refugiats
es queden a la intempèrie i la cooperant i la germana s'aixopluguen en una
tenda... Com ahir, aquesta obra al aire liure penso que ha estat perjudicada
per la llum de dia.De nit hauria estat molt més patètica.
UN AUTOBÚS ANOMENAT DESIG de Virgínia
Sánchez i dirigida per Anna Sarrablo. Estem en una parada d'autobús; una noia
l'espera llegint quan arriba un xicot que li ofereix conversa, tot i que ella
no ho vol, però de mica en mica les coses es van girant. La peça peca de massa previsible,
tot i que és àgil i flueix amb frescura. Es va fer a la terrassa de la torre
d'entrada al alberg, un lloc que és una preciositat.
EL DETECTIU d'Octavi Egea i direcció
d'Àngel Amazares. Un detectiu a qui les coses van molt malament: no té clients,
no li queden diners, i per culpa d'això no li queda ni whisky. És una mena de
doble de Sam Spade de Dashiell Hammet i fins i tot té una veu en off que li fa
reflexions. A l'últim moment se li presenta un cas molt bo... bé, no tant. Bona
posada en escena en que el detectiu i la veu en off la fan dos actors i la
resta de papers, dona, amant, clienta... un de sol. Tot dones representades pe
un home.
LLEONES dramatúrgia i direcció de
Sílvia Navarro. Entrevista de feina en que l'aspirant es mentalitza donant-se
ànims a base de frases extretes d'un llibre d'autoajuda. Quan l'entrevistadora
li diu que el perfil que busquen és el d'un lleó, sempre atent a la caça, ell
la corregeix dient-li que la que caça és la lleona, que el mascle es passa el
dia rascant-se allò que penja sense fotre brot... Quan sembla que està tot
perdut, les coses es giren...
Un èxit aquest Píndoles que per segon
dia ha venut tot el paper, però el que és més important, ha regalat un ambient
formidable a tots els que hem pogut fruir d'aquestes dues magnífiques tardes de
teatre, bon rotllo i amistat. Òndia, això sí que és valor afegit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada