Festival Píndoles 2016

FESTIVAL PÍNDOLES

(a l'Alberg Mare de Déu de Montserrat)

Doncs sí, ha passat un any i ja tornem a estar immersos en el segon Festival Píndoles, aquest festival de microteatre fora del teatre, tal com l'anomenen els seus fundadors. És un plaer tornar a pujar al Alberg Mare de Déu de Montserrat, tan per gaudir de les seves vistes com per fruir del teatre; doble plaer en un sol viatge. El primer dia hi hem pogut veure sis obres:

B.I.C. (Breu Introducció a la Comunicació) de Marc Torrecillas, dirigida per ell mateix. Quan la doctora Costa es disposa a començar la seva classe de comunicació, el professor García la interromp per avisar-la que el rector li ha ordenat que la classe la doni ell. Un text molt ben estructurat en que la tensió va pujant de nivell fins que els espectadors (alumnes) descobrim perquè està passant tot allò, d'on ve tanta tibantor i a la vegada tanta familiaritat. Direcció precisa i bones interpretacions de Estefi García i Marc Barbena.

ES BUSCA UN SEAT IBIZA d'Anna Colell, dirigida per Maria Voronkova. Un thriller en que dues germanes estan juntes en un bosc; no saben on són i tenen por; que els ha passat? No queda gens clar i la peça es resol quan se sent una notícia radiada (al mig del bosc?), una mena de deus ex machina que en la meva opinió ha quedat un pèl artificial. Possiblement la peça ha quedat perjudicada per haver-se fet (en el meu passis) en plena llum del dia quan representa que era de nit. Problemes de l'aire lliure.

CHECK POINT CHARLIE de Sílvia Navarro dirigida per Elena Fortuny, testimonia de la diferència de viure a una banda o altre del Mur de Berlin. Dues germanes es parlen a principis dels anys 60 i es fan retrets motivats per la separació. El problema és que comença l'obra parlant pel mòbil l'any 61 quan encara no estaven inventats i més endavant sembla que parlen a través d'una escletxa del mur, però queda tot molt poc clar. Penso que la manca d'una escenografia més explícita no li ha fet cap favor a l'obra interpretada per Berta Rosselló i Laura Daza.

ENCAIXES de Clàudia Ibàñez, dirigida per la mateixa Ibàñez, Cristina Ruiz, Laia García i Maria Codony, que a la vegada l'han interpretat. Per ser "micro" és una obra coral on quatre noies repassen el seu passat obrint caixes on guardaven coses del temps del institut, o sigui records, i així traient fotos, llibres i certificats, fan un repàs a la seva adolescència. Innocents però bones actuacions. Canten bé i estan excel·lentment acompanyades pel baixista Jan Pagés. A mi també m'ha portat records escoltar The Wall dels Pink Floyd.

HOMENATGE de Catalina Inès Florit, dirigida per ella mateixa, és una obra plena de nostàlgia. Obra "rural" on una dona gran que ha sacrificat tota la seva vida per tenir cura dels seus major decideix fer un canvi i experimentar coses noves. Per primera vegada es posa pantalons, acudeix al bar (encara tancat) del poble regentat per un home solter. Demana un rebentat de conyac, que no ha provat en sa vida, li demana que la faci ballar, que li faci una besada... Molt bones actuacions de Àlvar Triay i Berta Vidal en un balear preciós. Potser el càsting demanava una actriu molt més gran, però al cap d'un moment ja l'hem vist "gran". Sí, un homenatge a tantes dones que s'han sacrificat les seves vides per pares, avis, germans, nebots...

NOTÍCIES DEL FUTUR escrita i dirigida per Lara Díez, és una obra sci-fi on una noia jove que viu en el futur baixa a l'època actual per avisar al seu oncle (que naturalment no sap de la seva existència) que no faci determinades coses que repercutiran en la seva vida, la del seu germà i tota la família, i els enfonsarà en els pitjors esdeveniments. La visita és breu, no més te dos minuts per convèncer-lo; desapareix. Però aquesta visita es va repetint fent demandes cada vegada més esbojarrades augurant-li conseqüències ben diferents. Al final el tiet acaba fins a la gorra i... Molt bones actuacions de la mateixa Lara Díez i Ivan Padilla.

Felicitats al trio Aina Bujosa, Giulia Poltronieri i David Barrera, pares de l'invent, que juraria que en la seva segona temporada s'ha consolidat. En el primer dia no ha quedat una entrada per vendre ni per misericòrdia. L'ambient als magnífics jardins de l'alberg era fantàstic; es respirava el bon rotllo per tots els racons. Dona gust veure tanta gent saludant-se, xerrant i somrient. Aquest és un altra valor afegit al festival, això sí, el trio d'organitzadors no ha parat de pencar en tota la tarda fins que n'han tocat de petites. Repeteixo, felicitats!!! Avui hi tornarem.