PODER - POTERE - POWER
(A la Sala Beckett)
"Sala Beckett, Obrador Internacional de Dramatúrgia", hi acostuma a posar a tots els programes i paperes de
la Beckett, i és realment així. Si aquesta sala no existís, el teatre a
Barcelona no seria el mateix. A la Beckett sempre hi bullen idees, i el
Projecte AdA (Autor dirigeix Autor) n'és una demostració. Dit això, anem a què
és aquest projecte.
Tres dramaturgs han escrit una obra
breu per a dos intèrprets que un altra autor dirigirà, i amb les tres es
conforma un únic espectacle que girarà al voltant d'una tema: el Poder. De seguida
m'he plantejat: qui té més poder sobre l'obra, l'autor amo de la idea, però que
una vegada acabada l'ha deixat damunt la taula, o el director que l'ha agafat i
la conforma fent-la interpretar al seu gust? Tema interessant, però ara anem al
gra del que hem vist.
Després de la Foscor de Marco Calvani — Una
dissenyadora de complements de la llar, ja gran, ha acudit a una fira per
presentar la nova col·lecció. Al vespre arriba a l'hotel acompanyada de la seva
ajudant, una noia jove i guapa de vint-i-pocs anys, i allà començaran a aflorar
coses que no estaven previstes. L'ha dirigit Marta Buchaca i penso que ha comés
un error: ha volgut destacar massa la sofisticació (potser hauria de dir
snobisme) de la dona gran i m'ha resultat poc creïble.
El Cim de Marta Buchaca — Canvi
d'alcalde en una ciutat important. Acabats els actes oficials al saló de plens,
el ja ex-alcalde va al seu despatx per acabar de recollir les pertinences que
li quedaven per endur-se, mentre arriba la nova alcaldessa que es sorprèn de trobar-lo
allí. Es creuen retrets i la cosa comença a pujar de to fins que un fet insòlit
(i un pel forçat) els torna a situar a l'inici de la trobada. A la peça hi ha
un bon equilibri de forces entre els dos papers i els dos actors.
No sé de Què et Puc Salvar de Neil LaBute — Un pare i
una filla distanciats de fa temps es troben per mirar de negociar una nova
relació. De seguida es veu que allò està molt espatllat i que la filla, a canvi
de deixar-li veure el nét està forçant massa la màquina, fins el punt de
treure-li una mena de decàleg de coses que no vol que passin. Sembla que la
relació està perduda, però de vegades les coses canvien.
Les tres obres es fan en el mateix
espai escènic, escenari pelat i un mínim d'atrezzo: una butaca, una taula...
amb la il·luminació fixa per les tres obres. Això està bé perquè més que tres
obres, és un experiment: tu m'ho escrius i jo t'ho dirigeixo. Podria ser una
lectura, però fet d'aquesta manera és molt millor.
Avui ha sigut una mena d'estrena de la
nova Beckett al Poble Nou, on s'ha remodelat una antiga cooperativa. Un espai
molt més esponjat que el vell, amb una sala a planta (que serà el teatre
principal) i una segona al primer pis, que és on s'han fet les obres d'avui,
que possiblement sigui una sala d'assajos.
Els teatreros estem d'enhorabona, o
sigui que somriem, felicitem-nos i si convé donem-nos la pau. Jo dec ser com
Sant Tomàs, i avui que ho he trepitjat, m'ho he acabat de creure. La propera
temporada quan aneu a la Beckett, no li doneu al taxista l'adreça de Ca'l
Alegre de Dalt sinó Pere IV 228. Estigueu al lloro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada