Poder - Potere - Power

PODER - POTERE - POWER

(A la Sala Beckett)

"Sala Beckett, Obrador Internacional de Dramatúrgia", hi acostuma a posar a tots els programes i paperes de la Beckett, i és realment així. Si aquesta sala no existís, el teatre a Barcelona no seria el mateix. A la Beckett sempre hi bullen idees, i el Projecte AdA (Autor dirigeix Autor) n'és una demostració. Dit això, anem a què és aquest projecte.

Tres dramaturgs han escrit una obra breu per a dos intèrprets que un altra autor dirigirà, i amb les tres es conforma un únic espectacle que girarà al voltant d'una tema: el Poder. De seguida m'he plantejat: qui té més poder sobre l'obra, l'autor amo de la idea, però que una vegada acabada l'ha deixat damunt la taula, o el director que l'ha agafat i la conforma fent-la interpretar al seu gust? Tema interessant, però ara anem al gra del que hem vist.

Després de la Foscor de Marco Calvani — Una dissenyadora de complements de la llar, ja gran, ha acudit a una fira per presentar la nova col·lecció. Al vespre arriba a l'hotel acompanyada de la seva ajudant, una noia jove i guapa de vint-i-pocs anys, i allà començaran a aflorar coses que no estaven previstes. L'ha dirigit Marta Buchaca i penso que ha comés un error: ha volgut destacar massa la sofisticació (potser hauria de dir snobisme) de la dona gran i m'ha resultat poc creïble.

El Cim de Marta Buchaca — Canvi d'alcalde en una ciutat important. Acabats els actes oficials al saló de plens, el ja ex-alcalde va al seu despatx per acabar de recollir les pertinences que li quedaven per endur-se, mentre arriba la nova alcaldessa que es sorprèn de trobar-lo allí. Es creuen retrets i la cosa comença a pujar de to fins que un fet insòlit (i un pel forçat) els torna a situar a l'inici de la trobada. A la peça hi ha un bon equilibri de forces entre els dos papers i els dos actors.

No sé de Què et Puc Salvar de Neil LaBute — Un pare i una filla distanciats de fa temps es troben per mirar de negociar una nova relació. De seguida es veu que allò està molt espatllat i que la filla, a canvi de deixar-li veure el nét està forçant massa la màquina, fins el punt de treure-li una mena de decàleg de coses que no vol que passin. Sembla que la relació està perduda, però de vegades les coses canvien.

Les tres obres es fan en el mateix espai escènic, escenari pelat i un mínim d'atrezzo: una butaca, una taula... amb la il·luminació fixa per les tres obres. Això està bé perquè més que tres obres, és un experiment: tu m'ho escrius i jo t'ho dirigeixo. Podria ser una lectura, però fet d'aquesta manera és molt millor.

Avui ha sigut una mena d'estrena de la nova Beckett al Poble Nou, on s'ha remodelat una antiga cooperativa. Un espai molt més esponjat que el vell, amb una sala a planta (que serà el teatre principal) i una segona al primer pis, que és on s'han fet les obres d'avui, que possiblement sigui una sala d'assajos.

Els teatreros estem d'enhorabona, o sigui que somriem, felicitem-nos i si convé donem-nos la pau. Jo dec ser com Sant Tomàs, i avui que ho he trepitjat, m'ho he acabat de creure. La propera temporada quan aneu a la Beckett, no li doneu al taxista l'adreça de Ca'l Alegre de Dalt sinó Pere IV 228. Estigueu al lloro.