E.V.A.
(al Teatre Romea)
Fa 25 anys, va veure la llum a Barcelona una companyia teatral al entorn d'un grup
d'estudiants del Institut del Teatre, i això és motiu de joia. Doncs ho hem de
celebrar, i les de T de Teatre, les del aniversari, encarreguen una obra. No,
no ens escandalitzem. Una gran part de les obres d'art del nostre món ha sigut
encàrrecs. Les Alegeres Comares de Windsor va ser una petició de la Reina
Isabel a Shakespeare, ja que volia tornar a veure a Falstaff damunt l'escenari,
i el Guernica un comanda del Govern de la Segona República a Picasso. Hi ha
milers i milers d'exemples més.
El problema, quan n'hi ha, és si amb l'encàrrec es coarta la llibertat
de creació. Vull dir si a la petició s'hi afegeixen directrius: "que sigui
dins el nostre estil, que els personatges de tan en tant facin gràcia, que s'hi
canti una cançó en directe...", o bé "que no hi hagi protagonista
destacada, que estiguem totes al mateix nivell...". Un altra tipus de
problema seria que el dramaturg a qui han fet l'encàrrec "s'auto censuri"
i vulgui acontentar la companyia i no deixar volar la seva imaginació.
Dic tot això perquè és la sensació que m'ha donat a mi l'obra: un text
fluix fet a mida, i per a més I.N.R.I —com deia una meva tieta conca que a més
era beata i segurament verge—, escrit a sis mans: Marc Artigau, Cristina
Genebat i Julio Manrique; massa gent. Resultat: el que en castellà en diuen un truño. Segons com ha semblat una festa
de fi de curs, especialment quan una de les fundadores ha fet una mena de cameo apareixent en una projecció, doncs
està treballant a Madrid i no podia formar part de l'elenc.
Dit això, crec que no cal que expliqui de que va una obra en que ningú
s'ha pogut lluir per culpa del text. A mi el que m'ha semblat més destacable és
una versió que han emès gravada del tema The
Logical Song de Roger Hodgson, cantada per persona desconeguda per mi, a un
ritme molt lent. En canvi el tema cantat en directe (damunt música gravada) per
una de les actrius m'ha semblat penós. Aquella noia o tenia mal a la gola, com
diu a l'obra, o déu no l'ha cridat per a cantar.
El Romea ple i el públic enardit aplaudint i aplaudint. No tinc clar
que no sigui perquè són actrius que han sortit per la tele.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada