CLEAN CITY
(al Teatre lliure)
Declaració de principis.: avanço que l'anomenat teatre "documental" no és el que més
m'emociona; també haig de dir que n'he vist poc. Em passa igual en
literatura, sóc més de novel·la que d'assaig perquè m'agrada que els autors
facin volar la imaginació, quanta més millor.
Clean City és una mena de documental en que cinc dones, totes QUELI (la
QUELImpia) ens expliquen la seva història. Cap és grega i totes van arribar a
Grècia de manera il·legal, buscant un món millor, pobretes, i Grècia no ha
estat mai un país per a tirar coets; potser als temps de Plató, però tot i
així, la majoria eren esclaus.
Anestis Azas i Prodromos Tsinikoris són els pares de la criatura, i
se'ls va acudir el tema arrel de la crisi bèstia que va sofrir el país on
sonava l'eslògan "fer net" dels partits neo-feixistes (Alba Daurada).
Aleshores se'ls va acudir fer una obra amb el "fer net" i parlar de
dones de neteja, que són quasi totes immigrades il·legals, o ho havien sigut, i
així reuneix una albanesa, una georgiana, una filipina, una moldava i una
sudafricana, que són les que fan net, o netegen.
Cadascuna va explicant de on ha vingut, com va deixar el seu país i més
tard fer venir la família, com van arribar, les primeres feines, els problemes
amb la policia... canten alguna cançó, ballen i així va avançant l'obra. Res de
l'altra món. No són professionals i penso que això es nota. Recordeu la peli de
Passolini Il Vangelo Secondo Matteo
feta amb aficionats, no actora professionals? Doncs una mica del mateix, i a mi
això no em va. Jo demano bones actrius que facin el paper de dones de la neteja
perquè l'han assumit.
Amb això no vull dir que la peça sigui dolenta, només que a mi no m'ha
passat de simpàtica. Una cosa m'ha molestat —em molesta sempre, ni que sigui al
concert de Cap d'Any amb la Filharmònica de Viena tocant la Marcha Radetzky—:
que quan cantaven demanessis al públic que les acompanyés picant de mans. No ho
suporto, principalment per una qüestió, la major par del públic porta el compàs
amb el cul.
El públic ha respost molt bé, es veu que els ha agradat molt, cosa de
la que m'alegro. Com sempre passa en aquests cassos, gent dreta i cridant
desaforadament bravos. Olé!
P.S. Perquè el títol està en anglès? Posats a fer o grec o català, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada