9 de jul. 2017

Beware of Pity

BEWARE OF PITY
(al Teatre lliure)



          Un professor de literatura amic meu diu que a principis de segle XX hi ha tres escriptors europeus imprescindibles, els tres centreuropeus i que s'expressaven en llengua alemanya: Stefan Zweig, Franz Kafka i Joseph Roth, cito per ordre de naixement. Hi estic absolutament d'acord, i avui al Teatre Lliure hem pogut paladejar una obra de teatre basada en un tex de Zweig, una filigrana. La Impaciència del Cor (Ungeduld des Herzens) a l'obra: Beware Of Pity.
          És l'adaptació d'una novel·la que Simon McBurney (director de Complicite) ha aixecat amb la col·laboració de la Schaubüne i que es representa en alemany. L'adaptació és molt fidel a l'esperit del text i comença de la mateixa manera: el protagonista, Anton Hofmiller, relata a un tercer la història que li corca l'ànima.
          Quan era un jove lloctinent de l'exèrcit austrohongarès és convidat a casa del baró Kekesfalva, i amb la seva simpatia anima la vetllada explicant anècdotes i a l'hora del ball convida a la filla de la casa i s'adona que la noia sofreix una paràlisi que li impedeix caminar. Avergonyit l'endemà, per reparar l'error li envia unes flors. La noia respon invitant-lo a visitar-la i així comença una relació d'amor, només per part d'ella. Ell sent una gran tendresa, però no passa de ser pietat.
          Zweig, és un explorador de l'ànima humana i amb aquesta obra escriu sobre la naturalesa de la compassió, la dificultat d'entrar en el dolors dels altres i el sentir-se emportat i obligat per les circumstàncies. Aquí s'hi afegeixen conceptes que avui quasi no ens afecten, com l'honor d'un militar austrohongarès abans de la caiguda de l'imperi.
          Simon McBurney ha fet un muntatge molt "Complicite", al menys pel que jo he vist d'aquesta companyia. Escenari a tota amplada i amb poc attrezzo. Projeccions molt ben mesurades, però espectaculars i una banda sonora impressionant, des de Mahler fins a ves a saber qui passant per cops de percussió que et deixen clavat. El moviment escènic a l'altura d'un ballet i un vestuari curiós. El lloctinent Hofmiller sempre impecable dins el seu uniforme, la filla de la casa amb el seu vestit blanc fins als peus per no mostrar la coixesa i la resta posant-se i traient-se roba en funció dels papers que interpreten. Espectaculars les situacions en que congelen les imatges per reforçar certs moments crucials. El relator, un Hofmiller ja gran, sempre a primera fila de l'escenari.
          Les interpretacions de gran nivell. Sé que és difícil valorar-les quan els actors parlen una llengua que no coneixes —era en alemany, i jo en aquest idioma sé contar fins a tres—, però sempre vaig amb un company que mai m'enganya: el meu estómac, i quan les emocions m'entren per allà, sé que no m'equivoco. Una cosa és que el que em pot emocionar a mi a un altra el deixi indiferent, però el meu estómac "a mi" no m'enganya.
          M'agradaria fer un apunt. La història total és complicada, tots els personatges tenen "passat" i alguns també cadàvers amagats al armari, les noies són pures, els amics del militar jugadors i borratxos... hi ha de tot i en quantitat. Amb això vull dir que si en contes de Zweig la novel·la l'hagués escrit un passerell, no hauria valgut ni per un melodrama barat de cine sèrie B, i en canvi a les seves mans (vull dir cervell) és una mostra de gran literatura que un adaptador creatiu com McBurney ha sabut elevar amunt, molt amunt.
          La Puigserver plena a vessar i abans d'entrar molts coneguts en llista d'espera resant per tenir sort. Acabada l'obra aplaudiments eixordadors i crits de bravo; repetides sortides per saludar. També —s'ha de dir tot— algunes desercions al llarg de l'obra, possiblement espectadors que no els agradava o que no estaven avesats a seguir teatre amb idiomes desconeguts i sobretítols. Jo, per sort, sempre veig el cine en versió original i hi estic prou acostumat.
          Ara atents al proper Grec amb l'esperança que convidin companyies internacionals d'aquest nivell. Estic encreuant els dits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada