EL CASAMENT DELS PETITS BURGESOS
(al Almeria Teatre)
Aquesta és una obra de joventut de Bertold Brecht, una peça que, en un to humorístic, denuncia la hipocresia i els convencionalismes socials. Possiblement, quan l’autor la va escriure, que les coses es trenquessin a la primera de canvi era sorprenent; avui és el pa de cada dia.
La funció comença amb l’exposició d’una taula molt ben parada, a punt per a un banquet. Per una porta del fons apareixen els comensals, convidats a un dinar de noces i finalment fan aparició els nuvis. El nuvi es vanta de que tot el parament de la casa, inclosos els mobles, els ha fet ell. De seguida van sorgint tensions entre els convidats i al mateix ritme es van trencant els mobles. Per acabar-ho de rematar l’amiga de la núvia fa públic que la virginal noia s’ha casat prenyada.
La posada en escena és excel·lent, però els actors actuen d’una manera tan exagerada que se m’ha fet pesada. Tot el muntatge està fet amb una estètica entre el circ i el mim: cares lleugerament enfarinades, amb celles negres, galtes vermelles i llavis pintats d’un morat fosc molt extremat. El vestuari en el mateix estil i els moviments pràcticament coreografies amb aturades com si estiguessin sota llums estroboscòpiques. No tinc clar si no n’han sabut més o en equivocat el plantejament.
Molt poca gent, hi havia partit de pilota. Tinc entès que alguns teatres fins i tot han anul·lat la funció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada