BOMBER(S)
(a l'Escorxador, dins la Mostra d'Igualada)
La secretària del
director de La Mostra d'Igualada, una noia molt maca per cert, em va trucar
expressament per dir-me que no em perdés l'espectacle Bomber(S). Ella
l'havia vist l'any passat al Festival d'Avinyó i va al·lucinar. Li vaig fer
cas, naturalment, perquè la conec i sé que té criteri.
És una peça de Jean-Benoit
Patricot, un reconegut dramaturg francès —llicenciat en farmàcia si no m'equivoco, quines coses—. Una obra colpidora pel que explica i per la manera en que ho
explica, directa i sense fer embuts. Una obra dura, duríssima i delicada pel
tema que toca: el sexe amb o sense consentiment, però... es pot considerar
consentiment quan la persona a qui s'està violant (tot i el seu consentiment) té
una disminució mental del 80%? Hi ha un moment en que l'home, descaradament li diu:
vaig follar amb el teu 20% normal, el molt fill de puta.
Amb una estructura
molt bona, gens lineal, tot comença un temps després de que hagin passat els
fets, quan es retroben fortuïtament a l'antesala del jutjat víctima i botxí, i
el bomber, un paio eixerit, intenta convèncer a la noia de que el que feien era
l'amor, i ella n'estava convençuda perquè estava enlluernada per aquell xicot
eixerit, que tenia un camió vermell i portava un uniforme blau preciós que
l'afavoria i per acabar-ho d'arreglar un lema brodat a la jaqueta que hi deia "salvaven
a la gent"...
I així, amb aquest
avantatge moral (més aviat immoral) se la follava un dia i un altre fent-li fer
tot el que volia, fins al punt d'oferir-la als companys de caserna. Se la van
repassar tots pel davant i pel darrera sense manies, i ella ho entomava perquè
el "seu bomber" li demanava. Ella, ara, assessorada per l'assistenta
social i l'advocada, no afluixa tot i estar encara penjada del bomber.
A mida que l'obra
avança, se't va encongint l'estòmac de veure aquell abús, la innocència
d'aquella noia, preciosa per cert, enamorada, enlluernada, contenta d'haver
trobat aquell noi tan eixerit, tan bona persona que salva gent...
El text és boníssim
i Jordi Vilà, per la manera que flueixen les paraules, segur que l'ha traduït
de meravella. A sobre s'ha encarregat de la direcció i ho ha brodat; no ha
estalviat res i tampoc s'ha passat erotitzant la peça, un encert. De les
interpretacions només se'n poden cantar excel·lènies.
La Noia (així se
l'anomena) és Mariantònia Salas, actriu manacorina —Manacor és un pou de
cultura— que fa un treball d'aquells de traca i mocador. De seguida veus
aquella preciositat que va justeta de raonaments, sobrada d'innocència i potser
una mica "moguda". L'Home és Salvador Miralles, desconegut per a mi, però
que fa un treball excel·lent, tot i que menys agraït que el de la noia, per ser
el fill de puta de l'espectacle. El conjunt molt ben cohesionat.
Com ja he avançat,
obra magnífica. Si la trobeu en alguna cartellera, no la deixeu escapar. I ara
un elogi. Un encert del director de la Mostra, Pep Farrés (de Farrés Brothers) al
haver incorporat el teatre juvenil al infantil amb que va començar La Mostra.
Aquesta és una obra que val molt la pena que vegi jovent dels instituts que,
com em deia un dia el meu nét gran, encara hi ha molta roba per rentar. Doncs
ajudem a passar bugada amb el teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada