AMOUR
(al Teatre de l'Ateneu dins la Mostra d'Igualada)
Un altra espectacle
de La Mostra d'Igualada d'aquells que ha valgut molt la pena: Amour, una peça de la companyia del País
Basc —especialitzada en teatre familiar— Marie de Jongh. Teatre familiar que no
s'espanta davant temes que els més pusil·lànimes consideren tabú, com l'amor
lesbià.
Amour, com el seu nom ja avança
és una història d'amor que comença a l'infantesa amb quatre amics, dos nens i
dues nenes, que mentre juguen van descobrint el món i a estimar sense saber
massa el que estan fent, i fins i tot s'enemisten. De sobte han passat una pila
d'anys i ja vells continuen enemistats... però com diu el programa de mà, el
que no saben és que l'amor sempre dona una oportunitat.
La peça és una
filigrana escrita i dirigida per Jokin Oregi i interpretada per dues actrius i
dos actors principalment, ajudats per una cinquena. És teatre de màscares
portat a la perfecció, doncs al portar la cara coberta tots els sentiments els
han de demostrar amb expressió corporal, i a fe que se'n surten amb nota alta.
Sembla mentida que amb una careta, preciosa, magnífica, però que només té una
expressió, es pugui transmetre tanta quantitat de sentiments: amor, tendresa,
alegria, dolor... Tan les màscares com l'atrezzo
estan signats per Javi Tirado, un veterà de les titelles i marionetes, molt
lligat al Teatro Gorakada, autèntics experts en aquesta especialitat.
L'escenografia
també és magnífica. Amb unes estructures metàl·liques mòbils han fet una casa
que després s'ha convertit en dues, i amb uns guixos hi han dibuixat aparells
de ràdios que sonaven, timbres per trucar a la porta, sanefes per adornar les
habitacions... I el vestuari... un vestuari acuradíssim, perfecte que ens ha
situat a cada moment de la història, i tot embolcallat per unes músiques molt
ben escollides que sonaven quan feia falta, sense atabalar ni molestar.
Com podeu veure,
per a mi un espectacle rodó, equilibrat i molt ben mesurat. M'ha recordat una
peça que es va fer a Barcelona la tardor del 2015, també per una companyia del
País Basc, els Kalunka Teatro, que es
deia André i Dorine i anava de la pèrdua dels records per culpa de l'alzheimer
i també la feien amb màscares.
El dia que veieu
que fan Amour allà on sigui, no
dubteu d'anar-hi. us fareu un favor, i si hi aneu amb canalla, encara millor. Hem tingut una gran Mostra!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada