LOST DOG
(al pati de l'Escorxador dins la Mostra de Teatre d'Igualada)
Acabo amb les
ressenyes de la Mostra d'Igualada amb un espectacle petit, en quan al seu format,
no a la qualitat. És d'aquells que es porten la carpa, en realitat una caseta
que munten i desmunten allà on van.
Lost Dog... Perro Perdido dels
Cal i Canto Teatro, una companyia de Castella i Lleó, Burgos concretament, és
una barreja entre teatre de titelles i objectes que va guanyar el premi al
millor espectacle en espai no convencional FETEN 2017.
Els espectadors
entrem a la barraca —perquè en realitat la carpa és una barraca de fira—, ens
acomodem i al nostre davant hi tenim una paret de la que s'aixeca un teló, però
no del tot, i apareixen uns llums de cotxe que avancen per una "carretera".
El cotxe s'atura, se sent obrir una porta i apareixen unes cames (reals)
calçades amb sabates femenines de taco alt, vermelles. L'obertura permet veure
els actors fins als genolls. La dona del cotxe deixa al terra una capsa de
cartró, "engega" el cotxe i marxa.
Al bell mig de
l'escenari hi ha quedat un embalatge que comença a bellugar fins que en surt un
gosset. Cagumcoi! l'ha abandonat, i aquí comença un periple, buscant menjar,
escalf, amor... i trobant de tot, també menyspreu, indiferència i fins i tot
alguna puntada de peu. Sortosament la dona de les sabates vermelles el retroba
i, suposem penedida, el torna a adoptar. Final feliç.
Els titelles i els
objectes estan manejat pels actors d'una manera que em va recordar el Teatre
Negre de Praga. Intèrprets vestit de color negre i fons de l'escenari també
negre, així l'espectador només veu el que ells ens volen mostrar. La diferència
és que al Teatre Negre, els objectes acostumen a ser fosforescents i destaquen
molt.
La Compañía Cal y
Canto la van fundar Ana Ortega y Marcos Castro l'any 2002 i fan muntatges de
creació pròpia, familiars i habitualment de carrer. Aquest Los Dog ha tingut molt d'èxit aquesta Mostra i fins allà on tinc
notícies sempre han omplert, malgrat que algunes de les funcions començaven a
les 10 del matí i en dies de pluja.
Fi de les ressenyes
de La Mostra d'Igualada, que jo valoro com la millor de la seva història.
Felicitats a l'equip que l'ha fet possible amb el seu director Pep Farrés al
davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada