CAROLA
(al @dillunskabrota)
"La meva mare era filla del porter de can
Pujades i el meu pare era el noi Pujades. Tothom ho sabia, ningú m'ho va dir
mai". La que parla és la Carola Milà que porta el cognom de la mare perquè
era soltera i el pare no la va reconèixer.
Feliçment Jo Sóc Una Dona és una novel·la de la Maria Aurèlia Capmany, aquesta dona irrepetible, valenta, arrauxada... tot un
caràcter. Va ser una novel·la que va produir molt d'impacte quan es va
publicar, i pel que sembla encara ho fa. No sé si a tot arreu, però a Igualada
aquests dies és lectura obligada als instituts. M'ho van "xivar" unes
professores d'insti que són addictes als @dillunskabrota.
En l'obra, la Carola fa un repàs de la seva vida,
des de l'infantesa, parla de la porteria on vivia, dels avis, la mare, que un
bon dia va desaparèixer sense dir ni adéu... Del seu primer amor quan era
adolescent i de com el va perdre fins que va llegir el seu nom en una llista
d'afusellats. Anys difícils els del començament del segle: vagues, revoltes,
pistolerisme...Records. És un llibre prou conegut i no cal explicar-lo, però si
cal comentar com s'ha posat en escena.
L'Anna Güell, dirigida per la Francesca Piñón i alguna
altre col·laboració han extret del llibre les parts que els han semblat més
teatrals i l'Anna-Carola ho explica a mode de monòleg, tranquil·la, com si ho veiés
des de la distància, però a la vegada molt posada en cada moment. Hem vist la
nena sense mare, l'adolescent enamorada, la noieta seduïda pel fill de l'amo...
Sempre m'han impressionat aquesta gent de la faràndula capaços de ser com
camaleons capaços d'adoptar els diferents colors que el personatge demana en cada
moment. Ha estat una experiència meravellosa i la cinquantena llarga de
persones que omplien el Portal del Llevador han quedat bocabadats.
I què és això del Portal del Llevador? Doncs una
sala d'exposicions d'uns bons amics —gràcies família Combalía—, habituals dels
nostres capvespres de teatre. En principi l'obra l'havíem de fer a casa, però
com ens passa de vegades les peticions ens van desbordar i la volíem traslladar
a l'Adoberia, aquell local de voltes blanques del nostre fill... però hi
estaven muntant una exposició (Fine Art) i no estava disponible, i ens van
deixar aquesta sala situada en un dels portals de l'antiga muralla d'Igualada,
anomenat del Llevador.
Excel·lent nit de teatre pel text d'una gran autora
i per la interpretació d'una gran actriu. Dona gust passar jornades així! Només
queda disculpar-me perquè aquesta ressenya l'he fet amb una setmana de retard.
De vegades se m'amuntega la feina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada