LA ZANJA

LA ZANJA

(a La Villarroel)

          Titzina és una companyia catalana de teatre que treballa en castellà. Perquè? Doncs perquè s'han de buscar la vida, així de senzill i, desenganyem-nos, la projecció en una llengua que parlen més de 400 milions de persones davant d'un col·lectiu de, com a molt 7.5, és molt diferent. La realitat és aspre.

          Diego Lorca i Pako Merino (el perquè de la k l'ignoro) són la típica companyia Juan Palomo (yo me lo guiso y yo me lo como), fan la dramatúrgia, la direcció i les interpretacions. Fins allà on els conec, són gent molt pencadora que els agrada afinar, polir i treure un producte "ben acabat", rodó.

          A La Villarroel ens han presentat La Zanja, la seva última producció, una peça que sense voler-ho està de plena actualitat davant de petició del mandatari Mexicà a l'estat espanyol, exigint que demanin perdó per la colonització dels territoris ocupats a finals del XV i principis del XVI.

"Oro.

¿Què tendrá este metal

tan  inútil en si mismo

para ser más querido

que los hombres que lo

extraen i poseen su valor?"

          Això diu el text, i així entrem en una doble dimensió temporal: la actual amb Miquel, l'enginyer d'una minera espanyola i l'Alfredo, l'alcalde d'un poble del Perú on la companyia espanyola, estrangera, vol extreure l'apreciat (de què cony serveix?) metall. Cinc-cents anys enrere el "conqueridor" Pizarro s'enfrontava a l'emperador Atahualpa en unes condicions similars. La història es repeteix; l'antic criador de porcs extremeny s'enfronta a Atahualpa el mil cinc-cents trenta i escaig com Miquel ho fa ara a l'Alfredo, alcalde del poble que serà abusat.

          Paral·lelament els Titzinos fan sortir a uns personatges aborígens de la zona, fins i tot una vaca (imaginàriament), que donen una mica d'aire a la història, creant una certa distensió, però que no aconsegueix amagar l'autèntic problema que no és altra que una història de cobdícia maquillada per la paraula i la idea de "progrés".

          L'escenografia dels mateixos Titzina és simple però està molt bé, així com la il·luminació del propi Lorca i Albert Anglada. El vestuari de Núria Espinach és senzill peò marca molt bé els canvis de personatges.

          No crec que ni els líders del PP, Ciudadanos ni Vox estiguin contents amb aquesta obra, però per dir-ho sense embuts, que els donin per allà on s'aguanten les ampolles. La conquesta d'Amèrica va ser un genocidi i les coses no han canviat massa. Si als que manen els pica, que es rasquin.

          Aneu a veure La Zanja, teniu temps fins dilluns que ve.