JACUZZI
(a la Sala FlyHard)
"Un musical? Sí. A la FlyHard? Sí. I on el fan, al mig
del carrer Alpens? No, dins el teatre. Que han tret les butaques? Nooo...."
Aquesta podria ser una conversa "normal" entre dos
aficionats al teatre, perquè generalment associem el gènere musical a gran format
o com a mínim a un format respectable, no a un teatre de butxaca de 40 seients
com la Fly.
Doncs companys, comenceu a esborrar-vos aquest esquema del
cap perquè al petit teatre del barri de Sants, sense desfer-se de les butaques
s'hi pot veure un musical "de veritat" amb tres personatges i una
escenografia que deunidó. El llibret i les lletres són de Marc Rosich i la
música de Clara Peya. Oh coi! Sí, oh coi!
Es tracta d'una peça molt divertida de tema polític on es
toquen tots els pals, ara tan d'actualitat; des del políticament correcte, fins
al català polit, des de la informació privilegiada, fins als secrets
inconfessables, des del progressisme fins a la dreta més feixista, sense
oblidar una mica de lesbianisme, però compte!, no us deixeu enganyar perquè la
peça en realitat és un thriller. Oh coi! Sí, oh coi! però no explicarem res per
no fer el Bob Spoiler.
Al llarg de la peça hi sentireu efluvis que us recordaran
altres musicals coneguts i molt famosos: Sweeney
Todd de Stephen Sondheim, o Little Shop
Of Horrors de Howard Ashman i Alan Menken. També hi trobareu una pila de
referències cultes i enjogassades com que les protagonistes, que estan embolicades però no han
sortit de l'armari es diguin Amic i Amat de cognom, i és clar de tan en tant
surt Ramon Llull a fer una passejada, o que de sobte, aprofitant el moment adient
et faci un repàs breu per Salvat Papasseit. Marc Rosich, que és un puta i es
coneix l'ofici, juga amb nosaltres a cor que vols.
Mentrestant van sonant unes melodies que la Clara Peya i
tres col·legues han gravat i que l'elenc: Laia Alsina, Oriol Guinart i Antònia
Jaume van cantant, posant cares de circumstàncies, però en un to de conya d'un
histrionisme considerable.
Tot això és serós? Ca! No ho és gens, però ningú ens ha dit
que vindríem a meditar sobre la Crítica De la Raó Pura de Kant, pel que sembla
llibre de capçalera d'Albert Rivera, i segurament també del Casado i el ximple
de Vox.
En fi, jo de vosaltres no me la perdria. Passareu una molt
bona estona i descobrireu com fer un musical dins una capsa de mistos.
Qwerty
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada