26 de maig 2019

LA PARTIDA D'ESCACS

LA PARTIDA D'ESCACS
(al Teatre Romea)




          A casa meva Stefan Zweig era un autor venerat. El meu pare (lector empedreït) el tenia en molta estima i dir que tenia totes els llibres que havia escrit seria agosarat, però en tenia molts. Em va passar l'estima, i més tard la seva bilbioteca, a mi. Zweig, Roth i Kafka han estat els puntals de la literatura centreuropea de meitat del XX.
          Faig aquest preàmbul per assenyalar que adaptar una novel·la d'aquesta categoria al teatre és com a mínim arriscat, molt arriscat. Per  començar ja han canviat el nom de l'obra, dons originalment es diu "Novel·la d'Escacs". Els devia semblar que "novel·la" al teatre "no lligava", però això no és gens important, tot i que simptomàtic.
          Avanço que a mi m'ha decepcionat tot i l'esforç que s'ha fet en tots els fronts. L'escenografia de Marc Salicrú —un home que generalment les endevina— m'ha portat a un lloc massa grandiós per l'ambient claustrofòbic on passa el nus de l'obra. La llarga passarela fins a mitja platea m'ha fet pensar més en un teatre de revista del Paral·lel dels anys 50's, que en la sala de fumadors del vaixell que va fins a Buenos Aires, així com les grans làmpades de llàgrimes.
          El recurs de les projeccions se m'ha fet sobrer. Hauria agraït més el relat pelat del personatge, més tenint un actor capaç de, només amb la veu, de crear l'atmosfera adequada al que explicava.
          I per acabar l'adaptació i direcció. Penso que l'Anna Maria Ricart no ha trobat el to, i el director Ivan Morales fa "massa el ruc" quan ens parla el narrador, imitant el milionari nordamericà, o ell mateix movent-se fent passos de ball... Quan parla el personatge, el Sr. B, el dramatisme surt per tots els porus i la genial escriptura de Zweig ens envaeix de veritat... però el pas d'un cantó a l'altra, per a mi, ha quedat deslligat, com una maionesa que no es pren.
          Jordi Bosch s'ha entregat i ha donat el millor d'ell mateix. Feia temps que no el veia suar d'aquesta manera, però m'ha semblat que no hi podia fer res més. Llàstima. Tot i així, avui al teatre hi anava amb dues persones més i hem quedat dos a un: a dos ens ha decebut i a l'altra li ha encantat.. Allò que va dir El Gallo, que hay gente pa tó, ja ho he fet servir més d'una vegada, oi?

2 comentaris: