WANDERING SOUNDS
(al Teatre la Vilella)
Avui he anat a La Vilella, nou
teatre obert fa escassos tres mesos al Passeig de l'Exposició, molt a prop del
Grec i el Lliure; encara no hi havia estat mai. La Vilella era una fàbrica de
sifons quan de sifons se'n consumien molts, però els temps canvien. L'edifici
és molt característic de l'època i val la pena de donar-li un cop d'ull. Ara, més
que un teatre és un espai dedicat a les arts escèniques, nascut de la evolució
de la companyia Sargantana i pretén ser un àmbit de trobada i reflexió a través
del teatre. Des d'aquí els dono la benvinguda i els desitjo llarga vida en un moment
que la cultura en general —i la catalana en particular— és un enemic dels que
manen a Espanya, aquests que posen l'IVA de les revistes porno i l'Hola al 4% i
el teatre al 21.
El que he vist avui, Wandering Sounds (Sons Errants), no és teatre en el sentit convencional, ni
dansa, ni un recital de poesia, ni un concert de música. És una mena de mescla
de tot en la que s'explica una història a partir de totes aquestes disciplines.
Nickolai D. Nickolov és un músic búlgar, investigador dels sons que ha actuat a
mig món, sol o amb grups experimentals. Gey Pin Ang és una actriu, cantant, ballarina procedent de
Singapur.
El meu problema és que sóc
un ignorant de les cultures orientals i no entenc els seus llenguatges. Puc
entendre els moviments, signes, picardies de tota la patuleia de la Commedia dell'Arte, i quedar-me in albis del que he vist avui. M'ha
semblat un espectacle fet amb dignitat, però no em demaneu que us expliqui el
que m'han contat, perquè us enganyaria. Tot i haver-hi uns intèrprets que
anaven interactuant i oferint les traduccions dels texts i els poemes, confesso
que he pescat ben poc de l'esperit de la representació.
La sala quasi plena d'un
públic interessat per aquests performances
que alguns anomenen "alternatives",
sense explicar massa bé a que es refereixen, però una cosa tinc clara: si no hi
haguessin atrevits que, amb valentia i allò que alguns diuen que s'ha de tenir, trenquessin motlles com van fer Picasso i
una bona colla d'il·luminats, avui encara estaríem admirant, només, les pintures
rupestres d'Altimira... i potser bevent sifó; o sigui, benvinguts innovadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada