blocdenkbrota

AGOST

(De Tracy Letts, al TNC)

          Estem davant d’una obra desmesurada, una obra que dóna la impressió que se li ha escapat de les mans a l’autor i s’ha posat a caminar sola pels viaranys més salvatges... però no, el Sr. Letts l’ha controlat amb mà de ferro i l’ha fet anar per allà on ha volgut. Sí, el desfermat és ell.

          Un poblet d’Oklahoma; amb motiu de la desaparició del pare, es reuneix la família a la casa pairal: germana, cunyat, la filla que viu a prop i a continuació les dues altres que viuen lluny, amb les seves parelles i una filla adolescent.  La mare (immensa Anna Lizaran) és una persona inestable, addicta a les pastilles, manipuladora... el que en català en diem col·loquialment una mala puta. Tots estan carregats de problemes, busquen la seva identitat, volen estimar i ser estimats, tots estan al límit. Una radiografia cruel i despietada d’una família del middle west americà.

          La obra bascula entre el drama, la tragèdia i fins i tot la comèdia (de vegades sembla una sit-com). El llenguatge és planer i fins i tot agosarat, diria que és una traducció magnífica de Joan Sellent. Els personatges estan molt ben dibuixats i tot i que n’hi ha una pila (13) cap d’ells grinyola i els actors estan al màxim nivell. Un 10 per Sergi Belbel que els ha dirigit amb saviesa. Destaca el duel Lizaran-Vilarasau, però només perquè són els bombons del repartiment. Cal destacar la posada en escena: impressionant, al estil “TNC tiro la casa per la finestra”, amb una il·luminació molt adequada que ajuda a centrar els diàlegs dels diferents personatges que es van produint ara aquí, ara allà, amb tothom damunt l’escenari.

          Tot i les seves quatre hores de durada, no em faria res tornar-la a veure demà mateix... si no hi haguessin les entrades exhaurides.