10 de març 2011

PETITS CRIMS CONJUGALS
(Teatre Poliorama)




      Les compa-racions són sempre odioses, de vega-des inevitables i sovint obligades. Mateix teatre, mateix autor, mateixos intèrprets... però que ningú esperi una funció brillant com El Llibertí. Eric-Emmanuel Schmitt és un autor teatral que coneix molt bé el seu ofici i la bolcat en aquesta obra que m’atreveixo a titllar de menor.
          Un autor d’èxit de novel·la negra arriba a casa seva després de passar uns dies hospitalitzat a causa d’un accident. Està amnèsic i només recorda coses de fa molt de temps. La seva dona l’ajuda; ell vol saber com era i, especialment, quina era la seva relació... Hi ha desenllaç.
          Res està malament i tot està fet satisfactòriament, però la obra no és cap cosa i, com deia el meu pare, no hi ha més cera que la que crema. Escenografia, il·luminació i direcció correctes. De la interpretació destaca en Madaula per damunt la Conejero, però tots dos estan prou bé. El Poliorama ple i el personal ha aplaudit a cor que vols, de la qual  cosa me’n alegro a l’ànima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada