13 de març 2011

LES TRES GERMANES
(al Lliure de Montjuïc)






Avui he confirmat que Txékhov no és el meu autor de teatre predilecte. Ho fa molt bé, dibuixa molt bé els personatges, i tot i que jo ho hi era per confirmar-ho, em sembla que l’ambient de l’època està ben descrit... Potser és per això, que tot és quasi tan perfecte que m’avorreix aquest món i les persones que l’habiten, la seva vagància, el conformisme, la indecisió. Em vénen ganes d’aixecar-me de la butaca i cridar ben fort a les tres germanes: “Cony, decidiu-vos i torneu a Moscú d’una punyetera vegada!”. Tot i el que acabo de dir em trec el barret davant del Tiet Vanya, per a mi la millor. Però aquest és un problema entre Txèkhov i jo.
          Pel que fa a l’obra del Lliure tot va estar en la més absoluta correcció. Crec que la Carlota Subirós la va dirigir bé i els actors, en general, van estar a l’altura. L’escenografia correcte i el recurs d’indicar els canvis d’estació corrent una cortina lentament en contes de pujar i baixar el teló, ja que l’escenari era el mateix, em va semblar enginyós. El que em va semblar una mica ridícul és que a l’hivern nevés, però nevés dins a casa, o sigui damunt les catifes i la taula del menjador, i és clar, a la següent primavera la neu encara hi era...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada