LES TRES GERMANES
(al Lliure de Montjuïc)
Avui he confirmat que Txékhov no és el meu autor de teatre predilecte. Ho fa molt bé, dibuixa molt bé els personatges, i tot i que jo ho hi era per confirmar-ho, em sembla que l’ambient de l’època està ben descrit... Potser és per això, que tot és quasi tan perfecte que m’avorreix aquest món i les persones que l’habiten, la seva vagància, el conformisme, la indecisió. Em vénen ganes d’aixecar-me de la butaca i cridar ben fort a les tres germanes: “Cony, decidiu-vos i torneu a Moscú d’una punyetera vegada!”. Tot i el que acabo de dir em trec el barret davant del Tiet Vanya, per a mi la millor. Però aquest és un problema entre Txèkhov i jo.
Pel que fa a l’obra del Lliure tot va estar en la més absoluta correcció. Crec que la Carlota Subirós la va dirigir bé i els actors, en general, van estar a l’altura. L’escenografia correcte i el recurs d’indicar els canvis d’estació corrent una cortina lentament en contes de pujar i baixar el teló, ja que l’escenari era el mateix, em va semblar enginyós. El que em va semblar una mica ridícul és que a l’hivern nevés, però nevés dins a casa, o sigui damunt les catifes i la taula del menjador, i és clar, a la següent primavera la neu encara hi era...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada