blocdenkbrota

DESCLASSIFICATS

(a la Villarroel)

          El senyor Pere Riera ha escrit una obra basada en els diàlegs entre tres personatges, uns texts intel·ligents, àgils i molt mesurats. Uns combats dialèctics d’altura en el que ràpidament queden definits els caràcters de cada protagonista.
          El president d’un govern en un bon moment polític, però amb un escàndol sexual molt escabrós a punt de petar-li als morros, o al entrecuix, concedeix una entrevista en directe a una periodista de la televisió molt valorada per la seva honradesa i agudesa. Fan els preparatius ella i el cap de premsa i al instant les coses es comencen a embolicar d’una manera força absurda...

          La obra està molt ben dirigida per el mateix autor i tot i no constar als crèdits, nota màxima per la persona que ha fet el càsting. Un encert el trio Folk, Sevilla, Vilarasau (per ordre alfabètic) en els papers de cap de premsa, president i periodista. Posada en escena, vestuari i il·luminació correctíssims, encara que no de lluiment. La durada, una hora vint,  amb ganes d’una mica més, o sigui que perfecte. Com deia Gracián lo bueno, si breve, dos veces bueno.

          Res a veure amb el Nixon-Frost, també excel·lent, que anava per altres rumbs i tampoc amb les entrevistes reals de la Terribas. Bé, si m’apureu, les dues coses van de programes televisius.

          La Villarroel, per cert una joia des de que van derruir aquell escenari a mil metres d’alçada de la platea, plena i el públic aplaudint fins que els actors es van cansar de sortir a saludar. Un bona nit.