blocdenkbrota

MOHAMED

(Relat breu)

—Pasta Mohamed!

El Fernando va agafar la pala, va omplir la galleda de morter i la pujà a la bastida.

—Mohamed, acosta’m el nivell.

El Fernando va buscar dins la caixa de les eines i li va donar.

—Mohamed, aguanta aquest tauló...

A les set de la tarda recollien les eines, es rentaven en els bidons de l’obra i se’n anaven a casa seva.

—Fins demà Mohamed —s’acomiadava cada dia l’oficial.

—Chao José.

Assegut en el bus, en el trajecte de tornada a casa seva, en els confins de la ciutat, el Fernando es distreia observant a la gent que anava amunt i avall. Des de que havia arribat a la ciutat, feia més o menys setze anys, s’havia produït un canvi important. Aleshores quasi no es veien sud-americans, magrebins, hindús, negres... Extracomunitaris en deien ara els que eren políticament correctes.

—Como le fué, mi amor? —li preguntà la seva muller després de besar-lo als llavis.

—Bien, como siempre...

—Y el boludo del oficial aún te llama Mohamed?

—Si... el pobre no tiene demasiadas luces, pero no es mal tipo y excelente albañil.

—Pues yo lo mandaba a la concha de su madre.

—Mujer...

—Pos decirle que vos sos Argentino!

—Y de que me va a servir? Seguramente no sabe ni lo que es Argentina. Mira, todos somos diferentes y la mejor actitud ante la diversidad es tener tolerancia.

—Quizás tengas razón... i ya que eres tan bueno, ceba un mate, Mohamed.