25 d’ag. 2011

TERRA BAIXA RELOAD
(a la Biblioteca de Catalunya)









         Tenir una idea, ni que sigui bona, no és suficient. Cal desenvolupar-la i aconseguir que funcioni: és el que li ha passat al Carlus Padrissa amb Terra Baixa. Després de fer la pel·lícula, va pensar que podria muntar un espectacle teatral fent interactuar als actors del escenari amb projeccions extretes de la peli; magnífica idea que no ha sabut fer arribar a bon port.
         Per on s’ha perdut? Crec que per tot arreu. Hem de situar l’obra quan es va fer i la manera de pensar d’avui i de finals de segle XIX ha canviat molt. Si no t’ho muntes molt bé, ningú es creu que el Manelic s’enamora de la Marta sense conèixer-la, ella accepta casar-s’hi obligada pel seu amant i cacic Sebastià, i més tard s’enamora perdudament del Manelic.
         Per altra banda els actors que estaven al teatre actuaven talment com si fessin Els Pastorets, versió aficionats al teatre parroquial, molt malament, exagerant de crits i de gestos, braços caiguts i caminar capcots arrossegant els peus. La il·luminació fosca i empitjorada per les projeccions que es feien contra les parets laterals... i “contra” els espectadors d’aquestes localitats. Molts d’ells han hagut d’abandonar els seus llocs enlluernats.
         I el so? Doncs el so ha sigut el pitjor, de jutjat de guàrdia. Tots sabem que la Biblioteca és molt punyetera en quan a so; doncs resulta que els de La Fura no ho sabien! He anat a renyar als tècnics al sortir de l’espectacle i m’han dit que estaven sorpresos del malament que sonava. A més els actors actuaven amb micro, però només el portaven connectat quan cridaven i feien molt de soroll. En el moment àlgid en que la Marta fa una ronda per davant de les tres grades explicant com el Sebastià la va convertir en la seva amant quan era una criatura, miracle! els micros s’han desconnectat i els que no teníem davant a l’actriu en aquell moment, ens hem anat imaginant el que deia.
         Per acabar-ho d’arrodonir, avui també han fet aparèixer la grua, la punyetera grua furera amb una actriu penjada i al final una noia tocant la guitarra i cantant un tema en anglès. Voleu dir que aquest giny no el tenen ja amortitzat i el podrien jubilar? Colofó final i fi de festa: un video de la Marta i el Manelic fugint de la terra baixa cap a les muntanyes, agafats de la mà, saltant i ballant talment com la Heidi i el Pedro. Patètic!
         Sort que l’obra només ha durat una hora i quart. Pocs aplaudiments i alguns crits de uuhhh i molt dolent, entre ells els meus.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada