11 de set. 2011

LA SONRISA ETRUSCA
(al Teatre Goya)






José Luis Sampedro, a més d’economista, és un escriptor de novel·la que escriu obres força interessants. La Sonrisa Etrusca és una d’elles i actualment s’està representant al Teatre Goya com a obra teatral. L’adaptació, tot i que seria millor dir-ne l’assassinat l’ha perpetrat un tal Juan Pabol Heras; felicitats per carregar-se una obra decent.
Pregunta: i doncs, que és el que no ha funcionat? Resposta: res. Sí, lamentablement no ha funcionat res. L’adaptació, com ja he dit, és dolenta, la direcció, la direcció? però hi havia direcció? Els actors han estat fatals i la posada en escena penosa. Queda res més? Sí, unes projeccions videogràfiques per oblidar. Cony! Quin panorama!
La història comença amb un fill que va a recollir al seu pare, aferrat a la seva Calàbria natal, malalt de càncer, per portar-lo a Milà, la seva residència, a fer-lo visitar pels millors especialistes. Allí coneixerà a la seva nora i al seu nét de bressol. El nen es diu Bruno, que era l’àlies del avi quan era partisà i lluitava contra els nazis. Això li portarà records que faran que l’obra vagi endavant i enrere... però que en aquesta adaptació no vagi enlloc.
Sense voler ofendre a ningú, a mi m’ha recordat quan als anys seixanta anava sovint a Madrid per feina i alguna nit aterrava al teatre. Curiosament tot i estar a la capital, sempre em va semblar molt provincià. Doncs avui m’han rejovenit cinquanta anys. Només m’hauria faltat, a la sortida de l’espectacle, anar a prendre una copa al Pasapoga, a la Gran Via.
Per acabar amb la crònica, només dir que el Teatre Goya té algun problema important. Mala acústica empitjorada per un sistema d’aire condicionat dolent. Quan va et peles de fred i fa un xivarri que tapa les veus dels actors. I parlant d’actors, l’Hèctor Alterio s’hauria de fer revisar la dentadura postissa; no se l’entén de res.
Per acabar un consell, no hi aneu ni beguts!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada