blocdenkbrota

PINA

(Documental)

Wim Wenders és un director de cinema d’aquells anomenats “de culte”. I perquè? Doncs ens va sorprendre l’any 1977 amb “El Amigo Americano” i el 1984 amb “Paris, Texas”, però també ens va deixar flipats al 1987 (i a mi sense entendre res) amb “El Cielo Sobre Berlín”. Podríem dir que és un director que no deixa indiferent i, sobretot, que sap fer cine.

Amb Pina això es nota, i molt. És un documental preciós i fet amb una cura extraordinària. Fer documentals no és fàcil perquè no hi ha fantasia narrativa que et permeti floritures. Un documental ha de ser objectiu i precís. El pots enfocar com vulguis, amb entrevistes, tirant de documentació visual... però no et pots inventar coses per quedar bé.

En quant a la dansa jo haig de confessar que fa anys que em vaig aturar. La contemporània la segueixo poc i la entenc amb dificultats (i moltes vegades no l’entenc) i les meves preferències són quan és col·lectiva, amb el màxim d’interacció dels ballarins. Per això, pel meu gust, la dansa primera que fan tots damunt la sorra (?) color mangre, la titulada Müller Caffe i la de la pluja són les que més em van agradar.

No sé com la fan a Barcelona; aquí a París la versió és en 3D i en veritat que queda espectacular.