(al Théatre Petit Saint Martin, París)
El Théatre
Petit Saint Martin és un teatre adorable, dels que m’agraden a mi. Menys de
cent butaques, grada inclinada i disposició en semicercle, al estil grec. Una
joia! Si a això hi afegim la seva història, començarem a flipar: era l’atelier de Marcel Marceau.
Les
Liasons Dangereuses
és una novel·la de Pierre Choderlos de Laclos, un militar del segle XVIII que
la va escriure amb l’ànim de provocar, cosa que va aconseguir.
Les maquinacions de la marquesa de
Meurteil i el vescompte de Valmont, dos llibertins, perquè aquest sedueixi la
senyora de Tourvel i a la vegada a Cecilia Volanges, són una fina trama feta
com maquiavèliques puntes de coixí.
L’obra, de la que no puc donar detalls
perquè no ens van donar programes de mà, està molt ben adaptada. En una hora i
mitja han concentrat la frivolitat, la mala bava, la falsa innocència i l’erotisme
que descriu la novel·la. La posada en escena genial; al cantó esquerra de l’escenari
la representació del saló de la marquesa de Meurteil, tot en tons vermells,
color de desig i pecat. A la dreta el de la senyora de Tourvel, en tons gris
perla i blaus, colors de sobrietat i virtut. La bona il·luminació situava cada
espai en cada moment.
Vestuari del segle XVIII fantàstic sense
exageracions. Els actors tots molt bé, amb una dicció extraordinària. Bona
direcció. Poc públic, però forts aplaudiments.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada