QUATUOR
(al Théâtre de Paris, París)
Avui m’han ben enredat. He anat al
teatre i m’han penjat la llufa. Un, que no domina la cartellera parisina, s’ha
empassat el que diuen alguns crítics que deuen viure de... bé, deixem-ho
córrer.
Els Quatuor són un quartet de corda i jo
he pensat que només que l’espectacle fos la meitat de bo que el Paganini que es
va presentar al Romea amb l’Ara Malikian i els Yllana, ja s’ho valdria. La
fòrmula és la mateixa, dos violins, una viola i un cello. A més jo sóc un fan
dels Luthiers, un altra quartet musical, però...
Doncs aquests senyors estan omplint un
teatre de 1.100 places a 42€ la butaca i són més dolents que un mal de queixal.
Com a músics, normalets tirant a prim i com a còmics desastrosos. Fan un humor
cutre i passat de moda amb gags d’allò més tronat.
Mentre l’espectacle avançava (és un dir)
jo em preguntava de que reia tan la gent, moltes vegades abans de que el gag
s’acabés, i vaig arribar a la següent conclusió: són artistes coneguts de la
tele i una gran part del públic ja sap de que va la cosa i hi van precisament
per això. Un detall per acabar: van tocar (?) i ballar (!!) un tema de les
Spice Girls. Patètic!
Jo els vaig tirar una maledicció que
diem força per Igualada: no t’hauries de morir mai, sempre malalt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada